A principi d’aquest estiu, uns certs esdeveniments de la meva vida em van fer tocar fons. I ja se sap, que quan toques fons, només pots pujar cap amunt. Per això, vaig decidir aprofitar aquell moment tan dolent com a combustible per aconseguir el canvi físic i mental més impactant que he experimentat en la meva vida.
Les pors, aquelles ombres que ens segueixen com acompanyants silencioses, poden ser els principals obstacles en el nostre camí cap a la realització personal. Sovint, la por ens impedeix provar coses noves, seguir els nostres somnis o expressar les nostres opinions. Però si volem créixer i assolir allò que anhelem, hem de confrontar-les i superar-les.
Superar les pròpies pors no és senzill. En el meu cas, vaig decidir encarar les meves pors amb tota la força que podia reunir. Vaig començar a fer coses que mai havia fet abans. Vaig adonar-me que moltes vegades, les pors sorgeixen de la nostra pròpia ment. Ens fem preguntes com “i si fracasso?” o “i si no sóc prou bo?” que només serveixen per limitar-nos. Vaig aprendre que és important canviar la nostra manera de veure les coses. El fracàs no hauria de ser vist com una derrota, sinó com una oportunitat d’aprendre i créixer. Vaig decidir acceptar els meus errors i utilitzar-los com a trampolí per a convertir-me en la meva millor versió. Així que, si et trobes en un moment en què les teves pors semblen insuperables, recorda que tocar fons pot ser el primer pas cap a dalt. Utilitza aquest moment com a motivació per enfrontar les teves pors i aconseguir allò que et proposes. Amb valentia i determinació, pots superar qualsevol obstacle i ser la teva millor versió.
