Sense que servisca de precedent, no parlaré de Jesús. I disposats a innovar, em mullaré sobre un tema que no és dels meus habituals.
Avui, vinc a opinar sobre l’evolució de Tortosa. A banda de la vinculació legal que ens lliga (som EMD del municipi), també hi ha una proximitat física evident. Per tot això i pel vincle familiar que m’hi unix, vull posar en relleu un nucli poblacional cabdal que marca i lidera la resta del territori -així com la part sud del país i l’àrea estratègica que exercix com a cruïlla-. Estes ganes m’han nascut pel canvi que ha experimentat la ciutat en els darrers 5 anys, fruit d’un treball constant per aconseguir una positivització integral.
Tots podem, si volem ser-ne conscients, quantificar la suma de serveis i possibilitats (econòmiques i empresarials) que s’han implantat. Però més enllà d’això, m’ho emporto sobretot a la vessant emocional i, en esta ocasió, amb raó de més, perquè no he vingut pas a fer campanya. Simplement volia compartir una cosa que és bonica i que sento, per exemple, quan passejo pels seus carrers.
Em venen al cap places, com la de la Catedral o la de l’Ajuntament, o espais com les lletres de la vora del riu, que poden semblar una tonteria però que fan ciutat. Una altra qüestió de pell és la il·lusió amb què recomano la ciutat… Quan algú et pregunta per passar el cap de setmana a les Terres de l’Ebre, immediatament em venen diverses imperdibles i una parada obligatòria: Tortosa. Mai és prou, i segur que queden molts serrells per pentinar, però s’ha fet molt i es nota. I jo, com a jesusenc apegadet a la ciutat, sento orgull i admiració. Felicitats.
