El Govern català ha aprovat l’avantprojecte de Llei de memòria democràtica. El text obliga a retirar els símbols franquistes de l’espai públic en un termini de dos anys i prohibix organitzar i celebrar actes i homenatges d’enaltiment del franquisme i concedir ajudes per a realitzar projectes contraris a la memòria democràtica.
També destaca la incorporació de la memòria democràtica als currículums educatius des de primària, així com la inclusió de dies de reconeixement i homenatge, com la celebració del Dia de la Proclamació de la República – el 14 d’abril- i el de la Constitució de l’Assemblea de Catalunya, el 7 de novembre. L’avantprojecte iniciarà ara el seu tràmit al Parlament.
Una de les novetats principals és la obligació de retirar els símbols franquistes que queden a l’espai públic català en un termini màxim de dos anys. En este sentit, el director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, ha destacat en declaracions a TV3 que “donarà més força als jutjats per a retirar el monument de Tortosa”.
“És intolerable en una democràcia avançada que es mantinga a l’espai públic monuments d’una dictadura”, va advertir la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, en una roda de premsa per a presentar els principals continguts de l’avantprojecte de llei ara fa uns dies.
Un altre dels principals aspectes de la Llei és la incorporació de la memòria democràtica als currículums educatius des de primària. A més, la Llei disposa que el Govern ha d’incloure la perspectiva de gènere a les polítiques de memòria. L’objectiu és reivindicar el paper de les dones com a subjectes actius de la història en clau republicana i antifranquista, més enllà de la seua condició de víctimes, també, de la repressió.
Més transparència
La nova Llei de memòria democràtica també reforçarà el dret dels ciutadans a accedir als documents vinculats a l’estudi de la memòria democràtica. La Llei es configura com un marc habilitador per a facilitar les activitats memorialistes, i busca facilitar l’accés a arxius i altres fonts d’informació i les tasques de recerca i divulgació.
En este sentit, s’establix un règim especial d’accés a expedients de la repressió franquista i s’equipara als estàndards internacionals més exigents en l’àmbit de protecció de dades.
També regula millor el procediment per a efectuar intervencions en fosses. La Llei establix que la Generalitat ha d’impulsar un protocol per a dignificar les fosses comunes als cementiris municipals.
Reparació i justícia
L’objectiu de la nova Llei ha estat adaptar la legislació vigent al moment actual, tenint en compte els canvis generacionals, la globalització de la memòria, l’emergència de memòries decolonials i l’evolució del dret internacional i de les polítiques de memòria d’estats de l’entorn i de les institucions europees. La Llei se sustenta sobre els principis de veritat, reparació, justícia i garanties de no repetició.
Fins ara, Catalunya disposava de diverses normatives en matèria de memòria democràtica, com ara la Llei del memorial democràtic (2007), la Llei de fosses (2009) i la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme (2017). Amb la nova norma, es refondran en un únic text estes lleis prèvies. Els treballs de la nova Llei van començar el 2018, i en la redacció de la proposta hi han participat entitats memorialistes i municipalistes.
