Aquest article serà el darrer del 2019 i a pocs dies d’acabar l’any sembla que ens hem de preparar per al 2020. Quan miro els dos 20 junts em semblen un xifra quasi màgica. La màgia no té tant a veure amb l’esperit nadalenc que aquesta societat de consum nostra ens intenta vendre com en la capacitat que tenim cadascun de nosaltres per imaginar un futur millor i actuar en conseqüència per a fer-lo possible. Un futur no només per a nosaltres, que també, sinó per a la gent menuda i jove que són els qui hauran de viure’l. Com aconseguir-ho?
No és només un repte, sinó una responsabilitat que hem d’assumir cadascun de nosaltres per aconseguir equilibrar la nostra realitat i això no ho podrem fer possible si primer no prenem consciència d’en quina realitat estem vivint. Podria posar molts exemples però en mencionaré dos de propers.
En l’àmbit polític continuem tenint persones a la presó i a l’exili, la justícia sembla la més injusta i sense cap estratègia per tornar la llibertat i el reconeixement a uns homes i dones que s’han jugat el seu futur per nosaltres. Aquesta situació evidencia que els drets, les llibertats i les democràcies del món estan en clara involució. Cada dia en tenim exemples d’arreu del món. Tampoc no ha estat una bona notícia que aquest cap de setmana hagi acabat la cimera del clima, i una vegada més, s’ha arribat només a acords mínims per no dir que no han acordat res. Milions d’euros invertits en una reunió, com tantes, dels representants de totes les parts del món que es podem permetre el luxe de no prendre cap decisió a favor de les persones i si totes a favor dels interessos econòmics i del poder d’uns quants en contra de tots. La manca de llibertats i el poc respecte cap a l’entorn ens aboca, definitivament, cap a realitats menys sostenibles tant des del punt de vista personal com social així que aquests són els dos grans reptes que haurem d’assumir més aviat que tard i, tot no ser els únics, sí que són els més crítics.
En un futur immediat hem de ser capaços de donar a l’educació i la cultura la força i el valor que es mereixen, ja sabeu que n’estic molt convençuda, perquè les persones han de ser crítiques i cultes
En un futur immediat hem de ser capaços de donar a l’educació i la cultura la força i el valor que es mereixen, ja sabeu que n’estic molt convençuda, perquè les persones han de ser crítiques i cultes i només així podran defensar els seus drets com a ciutadans, es faran respectar i, a més, tindran la capacitat d’exigir respecte per a la seva dignitat com a ciutadans des de la perspectiva de la seva llibertat per exigir un entorn que li permeti una vida digna des de la perspectiva del seus drets: a l’habitatge, a un sou digne, a una vida plena en un entorn saludable i sostenible. No és demanar massa sinó que és reconèixer que cadascun de nosaltres tenim el poder de fer-ho possible. Ara més que mai la unió haurà de ser la força, sense cap dubte. Si com a societat no ens organitzem per aconseguir que ens respectin com a ciutadans cap desig, d’aquests que demanem quan ens mengem el raïm sentint les campanades de l’any nou, es podrà complir i nosaltres en tindrem la responsabilitat.
No vull, però, que aquest article doni la sensació que el món que ens espera serà un món on no es podrà viure; així que en les línies que em queden posaré la màgia en acció. Imaginem…
Que a partir del dia 1 de gener del 2020 lluitem per exigir que les prioritats polítiques tinguin a veure amb el que necessiten les persones i tot el que pot garantir una vida sostenible per a tothom i no només per als interessos dels poders econòmics.
Que totes i tots tenen dret a una educació pública i de qualitat que garantirà la formació de les noves generacions perquè siguin ciutadans crítics i amb capacitat d’exigir mesures que assegurin un gir de 360 graus per orientar-nos cap a una realitat més sostenible no només des d’una perspectiva ecològica sinó també social.
Que desapareixeran les desigualtats per raó de gènere, de religió, de cultura, de recursos econòmics, … i que no haurem de sortir més al carrer a fer minuts de silenci per lamentar una altra víctima.
Que la carrera tecnològica, definitivament, s’orientarà per a la millora de l’equitat entre les persones sent un aliada més que una amenaça. I que serà aquesta mateixa tecnologia la que ens ajudarà a trobar uns altres equilibris entre el món rural i el món urbà, a la vegada que sense moure’ns de l’espai local podrem ser un ciutadà del món.
Que la llibertat i la justícia i que l’educació i la cultura configurin es eixos fonamentals del futur per a que no ens portin al passat.
Que tingueu unes bones festes de Nadal i que la vostra màgia us acompanyi durant tot el 2020.
