HomeOpinióQuè li passa al Trabucador

Què li passa al Trabucador

Des del monstruós Temporal Glòria el Trabucador s’ha “reparat” i tornat a trencar diverses vegades. No ha tornat a ser estable fins i tot amb llevantades de poca entitat. Cal preguntar-se per què.  

La barra del Trabucador no és tan sols la part emergida per sobre del nivell del mar. També en formen part absolutament essencial els talussos submarins de mar obert i el de la badia. La ubicació estable de la part emergida de la barra depèn totalment i absolutament dels pendents dels talussos submarins dels dos costats i especialment del de mar obert. Tenir cura de la part emergida de la barra obliga a tenir cura dels talussos submarins de cada costat.
Cal partir de la base que al tram costaner del Trabucador, des del seu origen ancestral, mai li ha arribat des de la part del Serrallo tanta sorra com la que en surt d’ell camí de la Banya. Des de sempre, la barra ha aconseguit la sorra precisa per sobreviure  a partir del seu propi sòcol, en anar reculant i migrant sobre la zona somera de la badia. Es l’essència del Trabucador.

La regressió plurisecular observada en la seqüencia cartogràfica no afecta sols la línia de vora exterior, sinó sobretot i en primer lloc el talús de sorra, submarí, de mar obert. Tanmateix, aquesta regressió de la costa exterior, en estretir la barra, afavoreix el trabucament de sorra a la costa interna de la badia, de profunditat somera, i dona com a resultat la migració de la barra.

El temporal Glòria necessàriament va haver d’erosionar i aprofundir notablement el talús submarí de mar obert davant del Trabucador i conseqüentment els onatges que ara arriben a la part emergida de la barra són mes grans del que correspon i tracten d’escombrar-la més cap a la badia. Cal recuperar un talús submarí de mar obert poc profund i amb pendent suau per tal d’amortir el onatges. Com? Com ha succeït sempre: fent recular la línia de vora exterior de la part emergida de la barra i deixant que la sorra del seu sòcol restauri un talús submarí  ampli i suau, que amorteixi els onatges. És la sorra del sòcol de la mateixa barra, en migrar aquesta cap a la badia, la que compensa la sorra que la regressió de la línia de vora exterior s’emporta cap a la Banya. Així ha funcionat sempre.

Després del violent temporal Glòria, la part emergida del Trabucador ja no pot seguir sent mínimament estable al mateix lloc on era abans del Glòria. Si es vol ajudar a la recuperació de la barra accelerant-la, no es pot fer, com es fa, agafant sorra de la zona soma de platja de la part de la badia i posant-la on era la barra abans del Glòria. Això és anar contra natura. Tot al contrari, per a ajudar a la recuperació de la barra cal agafar sorra de la línia de costa exterior i posar-la a la zona soma de la costa interna, afavorint al mateix temps la regeneració d’ un talús suau a la costa exterior, capaç d’amortir els onatges.  Així és la dinàmica natural de la barra del Trabucador des del seu origen ancestral i en aquesta línia se la pot ajudar per tal que recuperi la relativa “estabilitat” dinàmica de sempre. En aquesta línia, no caldrien aportacions de sorra des de cap altre indret. Tan sols caldria recular tant com calgui per disposar de la sorra suficient del mateix sòcol de la barra. 

Hi haurà enginyers que proposaran diverses formes de mantenir la part emergida de la barra tal com era i en el lloc on era rigidificant-la i fent-hi grans aportacions de sorra des d’altres llocs, oblidant que la base del problema és l’aprofundiment del talús submarí de mar obert. Són enginyers. No tenen en compte la dinàmica de la barra. Són experts a fer tota mena d’obres com esculleres, túnels, carreteres, allà on sigui, però no són experts a entendre la dinàmica deltaica i a fer diagnòstics assenyats al respecte de les seves problemàtiques. El Trabucador és dinàmic, migra, per mig de les llevantades, i Glòria va ser tremenda, i degut a l’aprofundiment definitiu del talús submarí de la costa exterior  demana una migració notable cap a la badia. Cal tenir-ho present si no es vol tirar els diners en obres contra natura. No fer-ho és lluitar contra molins de vent i es poden perdre bous i esquelles.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

5 + 2 =

Últimes notícies