Era un 5 de gener, devia tenir uns vuit anys, pot ser. Sortíem de casa els quatre junts –ma mare, mon pare, mon germà i jo–, mitja hora abans que comencés la cavalcada de Reis. De sobte, ma mare feia com que buscava alguna cosa a la bossa… No la trobava i, fent veure que s’accelerava, deia: “Pujo un moment ràpid, ara baixo!”. Al cap d’uns minuts baixava, anàvem a veure la cavalcada i quan tornàvem a casa… Tot el menjador ple de regals!
Imagino que a cada casa hi havia una història diferent. Al cap de dos dies anàvem a l’escola i compartíem amb els amics com havíem viscut el Nadal, ens explicàvem què ens havien regalat… A alguns amics els portaven regals el Pare Noel, a d’altres els Reis, a d’altres els dos, a uns a la nit, a uns altres al matí… Recordo tornar a casa i preguntar com havien pogut venir els Reis Mags a portar els regals aquella nit, si minuts abans estaven desfilant a la cavalcada. Mons pares em deien: “És que els Reis Mags tenen molts ajudants per repartir els regals i, és clar, com que casa nostra està a l’entrant de la ciutat, som dels primers a rebre’ls”.
Amb els anys van córrer els rumors –a mi m’ho van contar uns amics a l’escola– i, a poc a poc, els hàbits de donar els regals a casa van anar canviant. Avui dia, amb 20 anys i 16 que té el meu germà, quedem un dia a una hora per donar-nos-els. Fins i tot, ens els comprem nosaltres mateixos! Però ma mare ens continua intentant sorprendre, d’una manera o d’una altra. Imagino que els pares s’esforcen perquè perdure la màgia d’aquestes dates.
És curiós recordar la il·lusió amb què vivia estes setmanes fa només uns anys. A mi m’agradaria tornar-hi. Viure amb la innocència que el món és perfecte, que la vida és ideal. Creure que amb 20 o 25 anys tindria una casa, una parella, uns fills i una feina estable. La realitat, però, amb el pas dels anys t’adones que va molt més enllà. Que no existeixen els Reis Mags, que no tot és perfecte; i que tenir una casa, una parella, uns fills i una feina estable arribarà, o no. Però… ¿qui no voldria, per un dia, tornar a tenir vuit anys?
