Rapitencs d’avui en dia

Quan baixo a la Ràpita, que tampoc és tan sovint, acostumo a trobar-me amb Eduard Sánchez -el carter literari que portava correspondència al seu oncle Tiano, l’Arbó de Terres de l’Ebre i de tantes altres obres. Dissabte passat, per exemple, vaig retrobar-me amb l’Eduard als porxos de les anomenades Alamedes, tot fent un beure, i al cap de poca estona -és tanta la seducció verbal d’aquest home- ja hi havia al seu voltant un petit esbart de rapitencs fent conlloga.

A saber: Pep Carcellé, que em diu que presenta, el mateix dia, la seva narració Cicatrius d’interí; en Miquel Reverté, poeta, narrador i professor, que també presenta fato, el llibre poètic Gairebé vint poemes d’amor i una nota aclaridora (amb ressonàncies de Pablo Neruda), i un italià desembarcat a la Ràpita, Eduardo Margaretto, també traficant de versos, biògraf i editor des del seu despatx marítim de La Mar de Fora.

Gent recomanable, divertida, lúcida, que ha fet de la cultura i l’art de la conversa la seva manera de ser i d’estar en aquest món, sobre el qual ja m’estalvio els adjectius que li escauen.

L’Eduard ens diu que l’endemà “se la fot a Romania”, que es veu que, els últims anys, és el destí geogràfic que més li té el cor robat. En Carcellé ens anuncia que, al vespre, a la terrassa del Bar “El Gato Negro”, a les mateixes Alamedes (lloc d’on surten moltes històries, a l’estil de les velles tavernes) parlarà d’aquestes cicatrius personals que ocasionen els interinatges professorals, anant d’Institut en Institut, fins a arribar, com ens diu, a l’elevat nombre de més de trenta, arreu de la nostra geografia, de la més propera a la de més enllà.

Per la seva part, Reverté i Margaretto pujaven, també l’endemà, diumenge,  a Vallderoures i a Arenys de Lledó, ja en terres del Matarranya, on se celebrava el Concili Literari d’Estiu que cada any convoca, en aquests terrenys, i per a tota la catalanitat realment existent, el Llibreter Serret, que és una atxa a l’hora de fer anar la caixa registradora. Res a dir. I no només això, perquè, com l’Eduard, és un congregador de moltes voluntats que faciliten les ampliacions culturals. De manera que, durant unes hores, vaig estar agradablement distret, si es compten, a més, les que vaig passar, nocturnament, a les muntanyes de sobre d’Alcanar, entremig d’una gentada amical que festejava els 50 anys de Txus Fibla, artesana de la joieria, dona compromesa amb els CDRs d’aquests pobles, d’una empenta formidable i que, quan balla, no té res a envejar a la Tina Turner més desfermada.

Una mica fatigat de tanta saragata, aquell diumenge vaig muntar, amb Reverté i Margaretto, cap al Matarranya, a l’esmentat Concili d’Estiu, amb parlaments i presentacions de Jordi Llavina, Joan Elies Adell (de Vinaròs, transplantat uns anys a l’Alguer i ara director de l’Institut de les Lletres Catalanes), de Joan Lluís Lluís, el perpinyanès que diu que va ser qui volia matar Franco, del mateix Miquel Reverté, amb els seus poemes amorosos i, en fi, del grup editorial Ebrejocs.cat que ha editat el volum col·lectiu Ebre. Relats d’una Batalla, commemorant els 80 anys de l’estossinada col·lectiva al nostra riu ensangonat.

Tot dinant al local La Societat, d’Arenys de Lledó, el professor Màrius Pont, de Santa Bàrbara, sentenciava que “Som bona gent de mala vida”, tot afegint que: “Quan Serret fa la Crida, tota la Llengua queda reunida”. I és que el cèlebre llibreter és capaç de congregar entusiastes d’Andorra, de l’Alguer, del País Valencià, també de les Illes i de diversos indrets de Catalunya, entre els quals, naturalment, aquests del nostre Sud.
I així vam anar passant.

Xavier Garcia
Xavier Garcia
Escriptor
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 80 = 87

Últimes notícies