La inauguració de la Mostra Internacional de Cinema de Conflicte i Pau FRONT (del qual el setmanari l’ebre informà àmpliament la setmana passada) em donà l’ocasió, per fi, de poder veure la pel·lícula Josep, que no era altre que Josep Bartolí (Barcelona, 1910 – Nova York, 1995), històric fundador del Sindicat de Dibuixants de la UGT, militant de la causa obrera, catalana i mundial durant la República i la Guerra, refugiat que passà mil penalitats als camps francesos, i exiliat, finalment, a Mèxic i als Estats Units.
Sota la volta de la teulada, ja coberta, de l’Església del Poble Vell de Corbera d’Ebre -una i altre devastats pels bombardeigs alemanys de setembre de 1938- es reuniren un centenar de persones, disposades a assistir a la inauguració d’aquesta Mostra, que compta amb una extensa participació institucional, que van presentar els periodistes Oriol Gracià i Elisenda Trilla, codirectors del certamen -els quals informaren del seu sentit- i que s’ha desenvolupat durant aquesta setmana, amb projecció d’altres films, a diverses poblacions de l’Ebre, com Flix, Bot, Gandesa i Campredó, totes vinculades a la Batalla.
I, lògicament, tots els reunits -gent d’estudi i activisme per difondre la memòria del que succeí en aquestes comarques al voltant del riu- disposats a veure Josep. Per mi, hi havia un al·licient especial, i és que jo vaig conèixer personalment Josep Bartolí quan tornà a Barcelona, el 1977, després de més de trenta anys d’exilis, amb el reconeixement internacional com a dibuixant i pintor.
La trobada, a finals d’aquell any, va ser possible gràcies a un altre militant històric del comunisme no estalinista, el gironí Enric Adroher-Gironella, dirigent del POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista), amb qui Bartolí compartí lluites polítiques, els fronts de guerra (Aragó, Catalunya) i els exilis, on continuaren treballant per la causa republicana, socialista, catalana i europeista.
El resultat de la llarga conversa amb Bartolí, a Barcelona -a casa de l’Adroher i la Flora Isgleas, filla del llegendari dirigent de la CNT, Germinal Isgleas-, el vaig publicar en un reportatge al diari AVUI, el 4 de gener de 1978, una còpia del qual vaig lliurar a Georges (Jordi) Bartolí, nebot, assistent a l’acte i que ja va néixer a França, a Béziers (Occitània), el 1957, fruit també de l’exili del seu pare, Salvador Bartolí, germà de Josep, una història -la de la seva família i molts altres- que el fill i nebot ha aplegat en un llibre vibrant de dignitat humana, dolor, memòria i homenatge: La Retirada. Éxodo y exilio de los republicanos españoles, un volum publicat inicialment en francès, el 2009, per l’editorial Actes Sud, editat en castellà i català, el 2020, per El Mono Libre Editorial, i que ja va per la tercera edició. Vegeu www.elmonolibre.com.
Un volum en el qual es recuperen els dibuixos de Josep Bartolí, fets en condicions inhumanes en els diversos camps on va estar reclòs, i on es poden veure, molts anys després, les fotografies que va fer Georges dels llocs de les derrotes republicanes i els passos fronterers de la Retirada, així com es poden llegir els textos que el nebot, a través dels seus diàlegs familiars, ha dedicat a reconstruir l’odissea dels vençuts, triplement vençuts, a Espanya, als camps de reclusió al sud de França i, sis mesos després, el setembre de 1939, amb Hitler començant la Segona Guerra Mundial.
Justament, ens informà Georges Bartolí, el pròxim 23 de setembre, al Centre Memorial del Camp de Ribesaltes (Rosselló francès, prop de Perpinyà), on va estar també tancat Josep, s’inaugurarà una gran exposició, amb dibuixos, pintures i textos del seu oncle. Una altra ocasió que no em deixaré perdre.
