Des del moment en què la CUP i els comuns, a iniciativa dels col·lectius antitaurins, van presentar al Parlament de Catalunya una proposició de llei per a prohibir els bous embolats i capllaçats, que encara s’ha de tramitar en ponència i comissió, les Agrupacions de Penyes Taurines de les Terres de l’Ebre van argumentar que la prohibició seria actualment inconstitucional perquè un Parlament autonòmic no pot contradir la Llei de patrimoni cultural de la tauromàquia, aprovada pel Govern Rajoy, que va fonamentar una sentència del Constitucional en què l’alt tribunal, segons remarquen els protaurins, dixava clar que la cambra catalana no podia prohibir o eliminar qualsevol expressió de la Tauromàquia Popular i Tradicional, si bé sí que pot regular el funcionament dels correbous. De fet, el Parlament va blindar els correbous el 2010, poc després de prohibir unes curses de braus que els taurins insistixen que legalment, arran de la llei de Rajoy i l’aval del Constitucional, se’n podrien tornar a fer.
En este context, diverses organitzacions animalistes i representants de la societat civil van registrar este dijous al Congrés una iniciativa legislativa popular (ILP) per a derogar una Llei de patrimoni cultural de la tauromàquia que, segons la portaveu de les entitats, Cristina Ibáñez, vulnera les competències autonòmiques i municipals perquè no els permet regular en matèria de patrimoni cultural propi.
Les penyes taurines: “Ens estan donant la raó”
En declaracions a este periòdic, el portaveu de l’Agrupació de penyes ebrenques, Adolfo Lleixà, valorava que el pas endavant dels antitaurins a Madrid avala les tesis dels protaurins, en el sentit que ara com ara cap Parlament autonòmic por fer desaparèixer cap activitat taurina, tot i que també reconeix alhora que si la ILP tira endavant i es deroga la llei que protegix la tauromàquia, el Parlament sí que tindria via lliure per a prohibir les modalitats taurines considerades més agressives. Entre estes, també s’hi inclouen els bous a la mar, però a la pràctica esta modalitat ja no es fa a les Terres de l’Ebre, on sí que se celebren embolats o capllaçats en 21 dels 52 municipis i en tres de les quatre comarques.
Primer, però, la ILP ha de seguir el seu recorregut. Un cop registrada, les entitats disposaran d’un termini de nou mesos per a aconseguir 500.000 signatures i forçar el Congrés a debatre la proposta. Les entitats han registrat la iniciativa a l’inici de la legislatura per assegurar que el Congrés la puga votar abans que acabe l’actual mandat del Govern de Pedro Sánchez. “Som optimistes amb este govern progressista”, va afirmar Ibáñez.
LLeixà, però, si bé preveu que els promotors de la iniciativa aconseguiran el mig miler de firmes, contempla que el PP i VOX votaran en contra de la derogació i veu molt complicat que tot el bloc de partits i de diputats restants hi voten a favor, ja que dins de les files socialistes mateixes pot haver-hi disparitat de criteris.
La iniciativa registrada este dijous, en tot cas, recorda que deu anys després de la declaració de la tauromàquia com a patrimoni cultural el nombre de corrides de toros i altres festes amb estos animals ha continuat caient i ha passat de 2.684 el 2009 a 1.425 el 2019. A més, segons les entitats, les últimes enquestes reflectixen que més del 50 % dels espanyols estan a favor de prohibir o limitar les corrides de toros, i que gairebé 8 de cada 10 ciutadans es manifesten en contra de la tauromàquia.
El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha afirmat en una entrevista a la SER que “la majoria de la societat espanyola no compartix la tortura animal” i caldrà “adoptar mesures” en contra des del “diàleg”.
