El Departament de Justícia, Drets i Memòria ha reinhumat este dissabte al cementiri de Móra d’Ebre les restes de 173 soldats morts a la Guerra Civil. Estes víctimes del conflicte van ser exhumades al mas de Santa Magdalena de la mateixa localitat i un d’ells ha pogut ser identificat. Es tracta de Narcís Mediavilla Cardó, un soldat barceloní que va morir a la batalla de l’Ebre l’agost de 1938 quan tenia 32 anys, el cos del qual s’ha entregat a la seua família, que ha decidit que romanga al cementiri ebrenc amb la resta de companys seus. “Per nosaltres és molt important. No el vam conèixer i tenir informació d’ell i saber tot el que feia és molt bonic”, ha afirmat David Segarra Mediavilla, un dels nets.
Les restes d’estos 173 persones es van localitzar en una fossa al mas de Santa Magdalena durant la intervenció arqueològica que la direcció general de Memòria Històrica va fer entre desembre del 2020 i juliol del 2021, juntament amb quatre cossos més que ja s’havien pogut identificar i retornar a les seues famílies i nou amputacions. Fins ara, és la intervenció en fosses de la Guerra Civil a Catalunya amb més individus localitzats. A banda s’hi va trobar material mèdic, fet que va permetre corroborar que l’espai era un hospital militar. “A les fosses hi intervenen historiadors, arqueòlegs, antropòlegs i genetistes. Extraiem de totes les restes una mostra d’ADN i el creuem amb el de les famílies que ens l’han cedit i que hem incorporat al programa d’identificació genètica”, ha exposat Alfons Aragoneses, director general de Memòria Democràtica.
Entre els cossos hi havia el de Narcís Mediavilla. “El meu germà i jo vam començar a fer indagacions en temes de memòria democràtica sense massa il·lusions de trobar el nostre avi”, ha explicat Xavier Segarra Mediavilla, net del soldat republicà. El procés el van iniciar el 2009 i enguany des de la direcció general de Memòria Democràtica els van informar que hi havia possibilitats que entre les restes trobades a Santa Magdalena hi hagués les del seu avantpassat. Mitjançant el programa d’identificació genètica impulsat pel departament van poder comparar l’ADN del cos amb les d’ell, el seu germà i la seua tieta, filla del difunt.
Entre el que ja sabien a través de la família i el que han descobert a partir de les excavacions ara tenen un retrat més complet de com era el seu avi. Narcís Mediavilla va néixer a Barcelona el 1906 i era ebenista i artista. “Feia dibuixos des de la trinxera. Dibuixava cares, que les dedicava a la seua esposa”, rememora David Segarra. A més, també enviava cartes en les quals explicava el dia a dia al capdavant “sempre amb un esperit positiu, amb la intenció de transmetre que ell es trobava bé”.
Un cop van poder certificar la presència del seu avi a la fossa del mas de Santa Magdalena, els nets van sentir alegria. “No el vam conèixer i tenir tota la informació d’ell i saber tot el que feia és molt bonic”, ha detallat David Segarra. Tot i això, entre la resta de la família, la desaparició de Narcís Mediavilla havia estat un tema força tabú. “Hi havia un mur de silenci. Entenem que va ser tan traumàtic que la manera de sobreviure per ells va ser fer un mur de silenci”, ha apuntat. De fet, Xavier Segarra diu que la seua tieta va sentir “una alegria escèptica”. “Per ella, el seu pare va morir fa molts anys. Hi va haver cartes confuses quan va morir. Està contenta d’haver-lo trobat, però per ella és un capítol tancat”, ha reflexionat Xavier Segarra.
Amb tot, han recomanat a tothom que tinga la sospita que pot tenir un avantpassat enterrat en una fossa comuna de la Guerra Civil, que participe en el programa d’identificació genètica. David Sánchez ha apuntat que “val la pena saber les coses”, i malgrat que “eren soldats molt joves”, alguns dels quals van morir sense descendència, “amb cosins i nebots ja hi ha prou informació genètica per a saber el parentiu”.
Participació
Este parer el comparteix Alfons Aragoneses, que ha anat més enllà i ha assegurat que “en una democràcia avançada com la nostra no es pot permetre que hi haja restes de soldats i cossos enterrats en fosses”. “És important treure aquestes restes i donar-los una sepultura digna. Van lluitar per la democràcia i la república i es mereixen un repòs digne”, ha dit.
En el cas del cementiri de Móra d’Ebre s’ha habilitat un petit espai en el qual s’hi han dipositat les 173 caixes amb les restes dels difunts. Cadascuna d’elles etiquetada i amb la informació suficient perquè si, en el futur, més famílies proporcionen el seu ADN hi haja la possibilitat de comparar-lo amb el dels cossos reinhumats. A la porta, una placa commemorativa recorda les víctimes del conflicte bèl·lic.
Per Rubén Biarnés, alcalde de Móra d’Ebre, “tocava tenir un espai al cementiri on puguen reposar, prop d’on van caure”. El batlle ha valorat que “és rellevant fer un homenatge a aquestes persones” i ha recordat que encara hi ha moltes famílies que han de trobar els seus difunts.
