Sembla mentida, perquè ha passat volant, però ja hem finalitzat la desena edició de les X Jornades de Patrimoni Literari Ebrenc, enguany dedicades a Gerard Vergés en el marc dels actes que des de l’Ajuntament i altres institucions i entitats hem programat durant tot l’any per homenatjar la seua figura. Aquestes jornades estan plenament consolidades, deu edicions donen per molt i són organitzades per la Biblioteca Municipal Marcel·lí Domingo, que cada any celebra la nostra literatura. En aquesta edició amb la novetat del format concentrat en dos caps de setmana i centrades en la figura de Gerard Vergés, Irene, equip de la Biblioteca, moltes gràcies, i enhorabona.
Permeteu-me dir que aquesta desena edició, escoltant moltes de les ponències pronunciades, crec que moltes i molts de nosaltres haurem pensat que Vergés, tot i ser tortosí i ebrenc, va molt més enllà de la nostra ciutat i del nostre territori. És, indiscutiblement, una de les grans veus que ha donat Catalunya al món durant el darrer segle, i l’hem de reivindicar, cadascú des de la seua posició, tal com han fet la dotzena de ponents que ens han delectat en les jornades.
La voluntat era la de crear un retrat col·lectiu del poliedre que va ser Vergés, amb tantes cares com rols va exercir en l’àmbit de les lletres.
L’hem mirat des de la seua joventut, des de la prosa, la poesia, l’art, la música, la traducció, la biografia o l’articulisme. El grup de ponents que hem tingut és magnífic, i els hi vull agrair en nom de l’Ajuntament la faena feta i la seua col·laboració.
Però tot i l’èxit de les Jornades, hem de continuar treballant. Aixecant la mirada a mitjà termini, cada dia estem més a prop del centenari del seu naixement, amb la mirada posada en l’any 2031, i hem d’aconseguir que Vergés, quan hi arribem, estigui a l’ordre del dia. Hem de continuar recuperant la seua obra, com hem fet enguany amb les Tretze biografies imperfectes, reeditades per l’editorial Comanegra amb el suport de l’Ajuntament, o amb la digitalització de la revista Geminis. És una digitalització que hem impulsat i que ha dut a terme la Biblioteca de Catalunya, i que serà oberta a la consulta de tothom a través de la plataforma ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues). Quan estigui finalment disponible, farem la presentació a la nostra Biblioteca Marcel·lí Domingo.
Hem de reeditar Vergés, l’hem de treballar acadèmicament, l’hem de traduir, li hem de dedicar plats, vins, cançons, exposicions com les “Tretze imatges imperfectes” que tenim a la Biblioteca, l’hem d’apropar a grans i menuts amb contacontes, clubs de lectura, anant als instituts de la ciutat, com hem fet impulsant amb les activitats complementàries d’aquestes jornades.
Impulsem projectes com ‘Inspira Vi i Cultura. Poemes de Gerard Vergés’, un projecte que fusiona la literatura de grans poetes catalans com Montserrat Abelló, Zoraida Burgos, Marta Pessarrodona, Marià Villangómez, Ponç Pons i Gerard Vergés amb vins ecològics amb denominació d’origen Terra Alta.
Ha fet molt goig veure la sala de la biblioteca fer-se petita, generant diàlegs, reflexions i punts de trobada amb la mirada posada amb Vergés, i sempre acompanyats pels seus familiars estimats. En una Tortosa tan diversa, en tots els sentits, grans causes com la de Vergés han de generar consens i unitat. La cultura és un dret, la fem entre totes i tots, fa comunitat, la cultura fa ciutat. Cadascú des de la seua posició, sembrem, que amb el temps acabarem recollint moltes més alegries com les d’aquests dies. A totes i tots les que heu vingut, un o més dies, moltes gràcies, a la resta seguiu reivindicant Vergés entre tots l’hem de posar al lloc on ha d’estar un dels grans de la literatura catalana.Moltes gràcies a tothom que ha fet possible aquestes magnífiques jornades centrades en Gerard Vergés.
Acabo amb una cita de Vergés present a la sala de lectura de la nostra Biblioteca: “De tot el que hem llegit n’hem fet substància”, Long Play per una ànima trista, 1986.
