HomeCulturaReportatge · De Marzabotto a la Batalla de l’Ebre

Reportatge · De Marzabotto a la Batalla de l’Ebre

Amedeo Nerozzi és avui un dels emblemes de l’antifeixisme al nord d’Itàlia. Després d’ocupar l’alcaldia de la localitat de Marzabotto entre els anys 1920 i 1921, es va haver d’exiliar a Bèlgica amb l’arribada al poder de Benito Mussolini.

A l’exili va destacar per la seua activitat sindical i activista contra el feixisme que amenaçava a Europa i amb l’esclat de la Guerra Civil espanyola va unir-se al bàndol republicà, en què va formar part de les brigades internacionals dins el Batalló Garibaldi.

Durant la Guerra, va desaparèixer a la Batalla de l’Ebre, i ara una investigació de la Generalitat ha conclòs que podria haver mort en un dels hospitals de Móra d’Ebre uns set dies després de ser ferit per un projectil. Algunes informacions ja apuntaven que Nerozzi havia mort a Móra d’Ebre.

Les darreres investigacions que ha dut a terme la Direcció General de Memòria Democràtica apunten a que va morir per l’impacte d’un projectil, però no al front de guerra, sinó a prop d’un hospital de campanya. Va morir nou dies després i actualment es desconeix on pot estar enterrat.

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, i el director general de Memòria Democràtica, Antoni Font, s’han reunit este dilluns -dia 9- amb una delegació del Comitè Regional d’Honor de les persones caigudes en la massacre de Marzabotto, concretament, amb la secretària Patrizia Zanasi i el responsable del projecte Amedeo Nerozzi.

Durant la trobada se’ls ha informat de les novetats en la recerca de l’exalcalde de Marzabotto. A la vegada, la consellera Ciuró s’ha compromès a tirar endavant noves iniciatives de recerca al voltant de l’exalcalde italià i futures intervencions per a poder recuperar-ne les restes a Móra d’Ebre, amb intervencions a les fosses com la que es va dur a terme durant l’any passat a Santa Magdalena, i que s’ha convertit en la fossa més gran que s’ha obert mai a Catalunya.

Móra d’Ebre va ser un punt clau en la rereguarda republicana, i va acollir hospitals de campanya situats tant dins del nucli urbà com també en diferents partides als afores del terme. Actualment, el Departament de Justícia té sis fosses comunes localitzades en diferents punts de la capital de la Ribera d’Ebre.

L’any 2018, l’Ajuntament de Marzabotto va iniciar els tràmits per a inscriure el nom d’Amedeo Nerozzi al cens de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme, i des del 2019 el seu nom figura també en una placa del Memorial de les Camposines, a la Fatarella.

 

La massacre de marzabotto

La localitat italiana de Marzabotto -actualment amb més de 6400 habitants- és coneguda per haver estat víctima d’una de les massacres més cruentes protagonitzades pels nazis a Itàlia. Entre el 29 de setembre i el 5 d’octubre de 1944, en plena Segona Guerra Mundial, les SS van irrompre a les poblacions de la zona amb l’objectiu d’eliminar la Brigada Estrella Roja dels partisans italians.

Els soldats de la 16a Divisió Panzergrenadier Reichsfürer, comandats pel major Walter Reder, van assassinar sistemàticament centenars de persones de Marzabotto i de localitats properes. Tot i que es desconeix el nombre total d’assassinats, diverses entitats de memòria situen la xifra al voltant dels 770. Entre les víctimes, hi va haver almenys 200 nens.

Andreu Prunera
Andreu Prunera
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

6 + 4 =

Últimes notícies