La majoria de tortosins i tortosines no coneixen cap altra visió del riu Ebre sense el polèmic monument de la batalla de l’Ebre. La presència d’aquest símbol del franquisme és predominant en l’skyline de Tortosa i, en els últims anys, també ha ocupat el debat públic de la ciutat. A partir del pròxim estiu, però, caldrà acostumar-se a veure la pilastra de l’antic pont de la Cinta nua, sense la imponent presència del monòlit metàl·lic de 45 metres.
El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya va anunciar ara fa una setmana el projecte per a retirar el monument franquista del mig del riu Ebre. Ja s’han iniciat els tràmits administratius amb l’Ajuntament i amb la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre per a fer-ho possible. Si tot seguix el calendari previst, les obres es podrien licitar el gener del 2021, adjudicar-se al març i iniciar-se al juliol, quan el riu baixe al seu cabal mínim i siga més fàcil treballar. El cost total del projecte s’ha pressupostat en 200.000 euros.
El Govern va escenificar la importància de l’anunci amb una roda de premsa a la llera del riu Ebre en la qual van participar el vicepresident en funcions de president de la Generalitat, Pere Aragonès, la consellera de Justícia, Ester Capella, i l’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé. La data tampoc es va deixar a l’atzar: divendres 20 de novembre. Es complien 45 anys de la mort del dictador Francisco Franco, que va inaugurar el monument l’any 1966 enmig d’un bany de masses perfectament orquestrat pel règim.
Després d’haver-ho anunciat per primer cop l’any 2018, la consellera de Justícia va poder afirmar que ja havia començat “el compte enrere definitiu per a retirar un símbol que enaltix la dictadura i humilia les víctimes del franquisme”. “Avui el que celebrem és que este monument té els dies comptats. És una realitat, té els dies comptats”, va subratllar Capella i va afegir que la permanència del monument és un símptoma de la “debilitat de la democràcia espanyola i que les petjades del franquisme encara són molt presents”.
Per la seua banda, el vicepresident Pere Aragonès va dixar clar que el monument de Tortosa “simbolitza el silenci eixordador que els vençuts i les seues famílies van haver d’aguantar massa temps”. I tant Aragonès com Capella van interpel·lar el govern de Pedro Sánchez perquè no pose obstacles burocràtics en la tramitació dels permisos que depenen de l’Estat. “Este Estat que no ha demanat perdó per l’afusellament del president Companys és el mateix que no ha fet neteja del franquisme. Per això esperem que l’Estat no tinga la temptació de dificultar una feina que haurien d’haver fet ells i que fem nosaltres perquè estem disposats a esborrar allò que enaltisca la dictadura”, va reblar Aragonès.
El monument està format per dos piràmides, una de 26,5 metres i una altra de 16, que estan buides per dins
La retirada del monument per part de la Generalitat també posa fi a la polèmica sobre la seua propietat. En trobar-se enmig del riu -domini de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre- s’havia atribuït a l’Estat, tot i que l’Ajuntament de l’època també va participar econòmicament del seu finançament. Amb tot, ha estat el govern català qui ha actuat finalment emparat per la llei de memòria del 2007, que permet a les administracions retirar la simbologia franquista de l’espai públic. En este sentit, l’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, va celebrar que s’haja donat la raó al consistori en la seua postura que ni eren els propietaris ni eren competents per a actuar sobre el monòlit.
Roigé també va aprofitar la seua intervenció per a recordar que la consulta popular celebrada el 2016 va posar en valor les opinions dels més de 5.000 tortosins i tortosines que van votar a favor de “mantenir i reinterpretar” el monument. A la pràctica, l’opció guanyadora del plebiscit amb un 68,36% dels vots. “Ens agrade o no, diferents generacions han crescut sense veure el monument com un símbol del franquisme sinó que l’han tractat amb indiferència, en la major part dels casos considerant-lo una part del paisatge. Així com puc entendre els que volien que es retirés, també he de demanar comprensió per a tots aquells que de manera benintencionada volien que es mantingués i reinterpretés”, va dir Roigé.
El desmuntatge
La retirada del monument franquista a la batalla de l’Ebre es farà en tres setmanes. L’encarregat de redactar el projecte de viabilitat per al Departament de Justícia ha estat l’arquitecte tortosí Antoni López Daufí, que defineix la seua proposta com la “més factible, menys costosa i amb més garanties”.
El procés de desmuntatge consistirà a seccionar a trossos l’estructura de ferro, peça a peça i de dalt cap a baix. Per a fer-ho, s’instal·larà una bastida sobre la pilastra de pedra que embolcallarà el monument i des d’on treballaran els operaris. Al mateix temps, una grua gegant anirà enlairant i retirant els fragments del monòlit tot conservant la seua integritat. D’esta manera, explica Daufí, es manté la possibilitat de tornar a muntar l’estructura: “Jo ho assimilo al muntatge d’una exposició. Un cop acabada, es retiren les peces, es guarden, s’emboliquen i es destinen al lloc que convinga”.
La tècnica que es farà servir per a tallar el metall es coneix com a oxitall. Consistix a tallar el ferro a 800 graus de temperatura, barrejant oxigen i gas propà a alta pressió. L’empresa tortosina Treballs Metàl·lics i Complements ha fet l’estudi de viabilitat i el seu responsable, Javier Antó Prades, avisa que l’òxid pot ser un dels problemes amb els quals es troben.
Les peces del monument (a excepció dels que tinguen valor artístic) es tallaran sense seguir un patró. Dependrà de l’estat del metall i de la forma que pren l’estructura en cada tram. Cal recordar que el monument està format per dos piràmides, una de 26,5 metres i una altra de 16, que estan buides per dins.
És per això que a mesura que se seccione el monument, caldrà una grua mòbil de grans dimensions per moure-les. A Amposta n’hi ha una com la que es farà servir, la de l’empresa Grues Romaní. El seu braç telescòpic de 80 metres permet superar amb escreix els 45 metres d’alçada que separen el fons del riu del punt més alt del monument.
El camió grua treballarà des de la ribera oest, a la banda de Ferreries, i dipositaran els fragments en un camió. Abans es farà un estudi del terreny per a assegurar que la llera del riu suporta el pes de 300 tones de la maquinària. També caldrà adaptar la rampa d’accés a la llera que hi ha prop del Parc de Lluís Company.
Els elements artístics
El projecte de desmuntatge que va presentar el Departament de Justícia permetrà mantenir la integritat dels elements que tenen valor artístic. El monument és obra de Lluís Maria Saumells (1915-1999). La principal peça que l’escultor tarragoní va deixar-hi és la figura humana de bronze situada al cim, de 5,30 metres d’alçada i 2 tones de pes. Segons interpreta López Daufí, no es tracta d’un soldat, com s’havia considerat habitualment, sinó un “astrònom” que enlaira un estel. I és que prèviament a l’encàrrec del monument, apunta l’arquitecte tortosí, Saumells havia estat produint escultures molt semblants, les quals tenien un caire “espiritual”.
En canvi, hi ha altres elements d’una càrrega ideològica més evident. L’àguila és indubtablement la que hi havia a l’escut franquista, símbol del règim dictatorial. Precisament, de les seues urpes penjava el segell personal de Franco (el víctor), que va ser retirat l’any 1986 juntament amb la inscripció “al Caudillo de la Cruzada y la Paz de España”.
També hi ha dos creus: una és la de Sant Jaume, que representa l’exèrcit espanyol i que es troba oculta darrere de l’àguila; i l’altra és una creu cristiana de grans dimensions, suspesa a la part posterior del monument. En el tronc es representen diverses esquerdes que a mesura que s’enfilen es converteixen en creus i en vitralls de colors (obra de Francesc Fornells Pla), els quals van ser pensats per il·luminar-se des de l’interior aconseguint un efecte “de catedral”.
Un pedestal buit
Fins ara el Govern només ha concretat com es farà el desmuntatge del monument. Falta conèixer què passarà amb les peces i els elements artístics. Des de Justícia s’ha apuntat que, de moment, s’emmagatzemaran.
L’altre dubte -el que més preocupa ara a la ciutat- és quin serà el futur de la pilastra de pedra un cop ja no hi siga ni el monument ni la inscripció als Caiguts de la batalla de l’Ebre. La Direcció General de Memòria Democràtica ha avançat que no construirà “cap nova obra damunt del pedestal” i que “un grup de treball estudiarà les fórmules més adients per a deixar constància que en aquell punt hi va haver un monument franquista aixecat durant gairebé 60 anys”.
