EDICIÓ PAPER // Centenars de pel·lícules exposades l’una al costat de l’altra es mostren a la poca clientela que, des de fa uns anys, acudeix al videoclub a la recerca d’un llargmetratge. Amb la popularització del format VHS, a la dècada dels 80 van obrir arreu del món un bon grapat d’establiments dedicats al lloguer de pel·lícules de vídeo; però la indústria va posar fi a la seua època daurada cap a l’any 2000, ja que la pirateria causava menys demanda de lloguer, la qual cosa va fer que alguns haguessen d’abaixar la persiana.
Avui, les nombroses plataformes de reproducció en línia com Netflix, HBO o Amazon Prime s’han convertit en el nou aparador dels amants del cinema i les sèries, fet que ha dixat els videoclubs en un panorama desolador. A l’Estat van arribar a haver-hi fins a 7.000 videoclubs, dels quals avui en queden dempeus 300. A Amposta també es va assolir una xifra considerable a principis del 2000, ja que hi havia 12 videoclubs funcionant al mateix temps, dels quals només queda en marxa -també a totes les Terres de l’Ebre- Vídeo Amposta.
El propietari d’aquest videoclub és Josep Forcadell Avilés, que aguanta al capdavant del negoci des de fa 31 anys: “El 28 de novembre de 1989 vaig inaugurar el primer Vídeo Amposta al costat del parc municipal. Era un videoclub molt petitet i, com que les coses anaven bé, el 1998 vam mudar-nos a l’avinguda de la Ràpita”, explicava Forcadell. Els videoclubs, tal com reconeix, eren uns espais de trobada que avui es veuen com una cosa curiosa, però que van marcar el temps d’oci de diverses generacions.
“En contra del que es puga pensar, no va ser la pirateria qui ens va fer més mal, sinó les plataformes d’“streaming”. Són més còmodes, barates i la gent s’ha acostumat a veure moltes sèries i a tenir un catàleg immens per a escollir”, detallava. Fa deu anys l’auge del lloguer fílmic va passar a segon pla, per això recentment Forcadell va haver d’adaptar-se a les circumstàncies apostant per un local més acollidor al carrer Barcelona.
Cada dia li resulta més complicat resistir en estos temps on preval la immediatesa, sabent que pel camí han caigut la majoria que en el seu temps eren competència. “Faig el que puc. Ara són les sèries que estan a l’ordre del dia, per això en tenim unes quantes al videoclub”, deia, afegint que “al final no tothom pot pagar-se tres o quatre plataformes, així que venen a buscar-les aquí”.
A banda, també té pel·lícules especialitzades o de festivals d’arreu que, al cinema o a les plataformes, no solen estar. “La clientela que hem perdut més és la de mitjana edat, però les pel·lícules infantils i juvenils seguixen sortint molt”, assenyalava. Com moltes llibreries i petits comerços, un tret únic de Vídeo Amposta és la recomanació personalitzada que el Josep fa als clients, que acudeixen al seu consell des de totes les Terres de l’Ebre.
Però amb una crisi sobre tots els sectors, el propietari de l’últim videoclub de l’Ebre confia que el confinament perimetral, que explica que li fa perdre molta clientela, acabarà aviat i que podrà mantenir la clientela els anys vinents. Cosa que li permetrà, segons reblava, jubilar-se recomanant i compartint opinions sobre les diferents pel·lícules amb altres amants del cinema.
