Llegeixo dos articles publicats recentment, molt oportuns per al moment sanitari i polític que estem vivint. Un publicat a la revista Clinical Medicine, juliol 2023, parla dels preus dels nous medicaments. L’altre, publicat a la prestigiosa revista Lancet, setembre 2023, parla de la necessitat del diàleg i consens per a millorar el nostre sistema sanitari, per centrar-lo en l’equitat i en la salut de la gent.
El primer article estudia si els increments de preus dels nous medicaments i els avantatges que aporten estan justificats. Comparen els augments de preu dels fàrmacs dedicats a tractar el càncer amb els dels medicaments usats per a altres malalties. Tots són medicaments nous i són els mateixos a tres països diferents, Estats Units d’Amèrica, Alemanya i Suïssa.
Descriuen detalladament la metodologia que s’ha emprat per a fer-ne el seu estudi i troben que els medicaments anticancerosos tenen un increment tres vegades superior al dels altres, sense justificació científica raonada. No entenen el perquè d’aquest augment desproporcionat als tres països i en especial als Estats Units. Els autors manifesten la seva preocupació pels problemes que aquest increment de preu genera als malalts i/o als sistemes sanitaris que l’han de pagar.
Utilitzen el terme “toxicitat financera” per descriure els efectes indesitjables d’aquestes pujades de preus, toxicitat que arruïna individus i minva els recursos dels sistemes públics impedint que puguin ser utilitzats per a altres necessitats.
La seva conclusió és que aquesta tendència a l’alça de la despesa és insostenible, que estem assignant recursos desproporcionats a medicaments contra el càncer i que ens desviem de l’objectiu de maximitzar la salut de la població.
Proposen la necessitat de diàleg als Estats Units, com ja s’està fent a Europa, amb les companyies farmacèutiques per a negociar el preu dels medicaments amb la finalitat de frenar el creixement desmesurat de la despesa i millorar l’equitat i sostenibilitat del sistema sanitari.
El segon article és el resultat del diàleg i consens entre acadèmics experts en salut pública i líders polítics dels diferents partits espanyols amb l’objectiu de millorar l’equitat i sostenibilitat del sistema sanitari.
Els autors ens recorden l’impacte negatiu de la pandèmia, covid-19, en el camp de la salut i de l’atenció mèdica, en el camp social i en el de l’economia i l’enquadren dins dels resultats de les eleccions nacionals de 23 de juliol de 2023. Un context d’alta polarització i absència de clares majories.
Els autors es proposen dos objectius:
Demostrar que és possible el consens entre partits i acadèmics, requisit previ i necessari per afrontar els reptes actuals i futurs si ens centrem en les persones i en l’equitat.
Explicar com es van fer les deliberacions per assolir amb èxit el consens i com van identificar les prioritats crucials per a la transformació i la reforma.
Un element central del consens va ser el canvi d’enfocament, no tant centrat en la malaltia com en la salut de la població, i van fer èmfasi en la promoció de la mateixa i la prevenció sense oblidar els seus determinants socials i econòmics.
Una vegada pactats els valors compartits: la universalitat, l’accessibilitat, l’equitat, la qualitat, l’eficàcia, i la sostenibilitat del sistema, van identificar quines són les prioritats, com ara la bona gestió, els recursos humans i el finançament adequat.
Van parlar d’enfortir l’atenció primària, garantir la integració equitativa de la innovació, mitigar la fragmentació de l’atenció mèdica i integrar els serveis de salut amb els socials.
Es van concretar prioritats, es van definir els rols dels diferents responsables i van planejar les accions a fer.
La conclusió clara és la necessitat de cultivar la confiança entre població i polítics per promoure el diàleg i l’acord.
Tant de bo sigui així!
