Roquetes, amb prop de 8.000 habitants va ser fa quatre anys el municipi del Baix Ebre al marge de la capital amb més concurrència de candidatures a les eleccions municipals, amb set llistes. A més a més, sis d’estes van obtenir representació, inclosa la xenòfoba Plataforma per Catalunya (PxC) i l’alternativa d’esquerres Entesa per Roquetes (EpR), de Josep Bertomeu. La fragmentació al consistori es va resoldre amb un govern entre les dos forces independentistes, ERC i CiU (després PDeCAT), que a diferència d’altres punts de les Terres de l’Ebre, no tenien acumulades desavinences importants en un municipi dominat pèl PSC fins al 2007, quan els socialistes van perdre l’alcaldia tot i ser la força més votada.
Ara, PxC i el seu representant Ramon Martí ja no són al mapa amb vista al26-M, i EpR, en bona mesura desairada per la irrupció de Movem, va tancar un acord de coalició amb el PSC. Això i la desaparició de la candidatura independent Roquetencs Tots Units, que no va obtenir representació el 2015, justifiquen la reducció d’opcions. Això sí, continua havent-hi un bon grapat de noves variables en joc, ja que només repetixen com a alcaldables pel mateix partit el batlle, Paco Gas, que hi torna per ERC (ha assegurat que este seria el seu últim mandat), i el segon tinent d’alcalde, Josep Codorniu, cap de cartell del PDeCAT. Tots dos estan investigats per l’1 d’Octubre. Hi ha un altre cap de llista del 2015 que repetix, però amb sigles diferents: Joaquin Llopis ha fitxat per Cs i ha deixat el PP orfe: els populars no han presentat cap candidatura a Roquetes. Els caps de llista del PSC (Ramon Martínez) i de Movem (Antonio Hurtado) s’estrenen, a més a més de lluitar per un espai polític homologable en alguna mesura.
La violència policial de l’1-O, la inauguració del nou Centre d’Atenció Primària, el combat de l’incivisme (sobretot el mal ús dels contenidors soterrats) o l’estabilitat pressupostària han estat algunes de les qüestions que han marcat el mandat municipal.
