Comença l’any i se solen fer propòsits. Un dels meus és fer justícia i no enganyar als xiquets amb els reis d’orient. Podem acceptar la màgia, perquè com tots sabem, menuts i grans, el 5 i el 6 de gener són màgics.
En el tema de la denominació, anem als orígens, a la font, al Nou Testament (que no deixa de ser una fantasia), que parla de savis mags, no de reis. Ho trobem a Mateu 2, 1: “Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d’Orient…”.
Savi ve de saviesa, que és un atribut de l’ésser humà, que li permet prendre decisions justes i perfectament equilibrades, i posar el coneixement en acció. També pot dir-se que la saviesa és la capacitat d’utilitzar el coneixement de manera intel·ligent i noble.
En canvi, els reis són un tipus de monarca com a governant o cap d’estat. Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d’estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l’exercirà de per vida o fins a l’abdicació. En lloc de jocs de reis, prínceps i princeses, podem parlar de cavallers i dames, en els jocs i els contes: es pot explicar «La cançó de les balances», d’Ovidi Montllor.
A més, si han d’agafar exemple del rei vingut d’orient només trobarem l’emèrit, que en el seu exili daurat, manté una amistat molt duradora a Abu Dhabi amb un dels comerciants d’armes (va ser clau en moltes operacions de venda d’armes a països àrabs) més buscats a Europa, Abdul Rahman el-Assir. Té una fortuna opaca de milions, i faci el que faci, segons la Constitució, no se’l pot tocar.
Quin exemple per a xiquetes i xiquets! I si mirem al rei d’Espanya…, en lloc de portar coses ens les fot. Enguany en farà cinc, a l’octubre, que va exercir de monarca absolut i va dir a les empreses que canviessin la seua seu social a fora de Catalunya. Els súbdits ho van fer. Els ciutadans europeus que regeixen empreses a Catalunya, com la SEAT, no ho van fer. Volem ser ciutadans i no súbdits!
L’únic que porten, segons la història dels borbons, són desgràcies. I això, en la «democràcia plena» que predica el govern espanyol actual, és un contrasentit. Ho serà quan puguem votar. És a dir, si volem monarquia o República. La democràcia plena hauria d’haver treballat per restaurar el règim que va tombar el cop d’estat feixista de 1936.
Per cert, sentim a dir que Pedro Sánchez que no considera prioritària la taula de diàleg, i Salvador Illa que vol que el Govern ho faci per a tota la ciutadania; perquè que li digui al president espanyol que amb la seva actitud està obviant com a mínim el 52% dels catalans. Més de la meitat.
Les coses que ens preocupen són els reptes globals, com l’emergència climàtica; també despenalitzar coses com l’atac a la corona (com ha fet Bèlgica arran el cas Valtònyc) o la sedició, com es va prometre, igual que derogar la llei mordassa. Preocupa el preu de l’energia, que preus a banda ha de pagar portes giratòries i poltrones. També la renda garantida, en el panorama de misèria galopant.
Podem afegir més coses a la carta als savis: llei electoral, frenar els populismes i el feixisme (encara no són a la presó tots els condemnats pel cas Blanquerna de fa nou anys. De la justícia, que sigui justa, i no política; que sigui moderna i no decimonònica.
