HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catSense blau, no hi ha verd

Sense blau, no hi ha verd

Els noms del planetes del nostre sistema solar deriven de la mitologia romana i grega. El del nostre planeta prové de la divinitat grega Gea, que significa sol o terra i era considerada la Mare de tot. L’equivalència romana de Gea fou la deessa Terra que, en la majoria de llengües romàniques, ha perdurat fins als nostres dies (Tierra, Terre, Terra).

Curiosament, en el món anglosaxó, el nom per designar el nostre globus és l’únic que no prové de cap divinitat. En anglès (“Earth”) i alemany (“Erde) deriven de “ertha” que significa sol, terra.

Bé, la qüestió és que els humans som una espècie terrícola, terrestre per naturalesa i no és d’estranyar que triem nomenar el nostre planeta per la característica que millor coneixem.

No obstant, només el 29% de la superfície del planeta està coberta per terra. El 71% restant correspon als nostres mars i oceans.

De fet, el dinamisme i la vitalitat de tota la vida a la Terra es deu a l’oceà.

La majoria de l’oxigen produït a l’atmosfera se genera al mar. Amb el temps, la majoria del carboni orgànic del planeta ha estat absorbit i emmagatzemat allí, principalment per microbis. Els oceans mantenen i estabilitzen el pols del clima i la temperatura, i atorguen la forma a la química de la Terra.

L’aigua del mar forma els núvols que retornen a terra i al mateix mar en forma de pluja, neu, calamarsa, etc. A més a més, se calcula que és la llar d’un 97% de la vida al món.

Però malauradament, i especialment els darrers 50 anys, les coses han canviat. Estem abocant 8 milions de tones de plàstic anualment al mar. Hi ha una misteriosa baixada d’oxigen en grans àrees del Pacífic. La pesca d’arrossegament industrial està literalment raspant el mar com si fossin màquines excavadores en àmplies zones del mar de Xina i golf de Mèxic.

L’augment de les emissions de diòxid de carboni no només estan causant l’escalfament global sinó que també estan canviant la química dels oceans, i fan que el mar sigui més àcid. El CO2 absorbit per l’atmosfera reacciona amb l’aigua del mar formant àcid carbònic (H2CO3). Aquest àcid allibera un ió bicarbonat i un ió d’hidrogen. L’augment dels ions d’hidrogen en el medi fa disminuir el pH. En conclusió, l’oceà és més àcid al disminuir el pH.

Això és una mala notícia per als organismes calcificadors, com els coralls i també per al plàncton productor d’oxigen.

I no cal dir-ho, també és una mala notícia per a tots nosaltres. Salut per a l’oceà significa salut per a les persones i la nostra sort i la de l’oceà són una. Si l’Amazones és el pulmó del planeta, els oceans en són el cor blau.

Els oceans són el nostre sistema de suport de vida. Els beneficis que ens ofereixen són vitals per a la vida a la terra. Sense l’oceà, no hi ha serveis dels ecosistemes i posa en risc la nostra existència.

Les bones notícies: el 10% de les aigües del món tenen algun tipus de protecció, i la seva superfície augmenta, lenta, però anualment. La meitat dels esculls de corall encara estan en bona forma. L’oceà mai no ens ha deixat de donar suport, que ha sostingut i alimentat tots els organismes vius d’aquest planeta des de l’arribada de la vida. Encara som a temps de canviar i donar la volta a les coses.

Sense blau, no hi ha verd. Sense aigua, no hi ha vida (Sylvia Earle)

Postdata: En un moment en que els drets civils, la democràcia, la llibertat d’expressió i pensament estan fortament amenaçats, he decidit canviar la meva foto per l’avatar Llibertat presos polítics.

Xavi Abril
Xavi Abril
Parc Natural del Delta de l'Ebre
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

9 + 1 =

Últimes notícies