L’empresa SERCOSA, del grup empresarial català FROM INVERSIONES ENERGÉTICAS, ha presentat este dijous a Tortosa un avantprojecte vinculat a una campanya de promoció que té per objectiu determinar si la gent de les Terres de l’Ebre és partidària de rebre una inversió de 125 milions d’euros, tot combinant la producció d’energia hidroelèctrica amb la potenciació del turisme fluvial, “posant en valor el riu Ebre”.
La inversió privada, que generaria més de vuit-cents llocs de treball en tres anys (2022-2025), aniria destinada a la construcció de tres centrals hidroelèctriques, prèvia construcció dels indispensables assuts. A Garcia (Ribera d’Ebre), i a dos municipis del Baix Ebre, Benifallet i Tortosa-Campredó, per produir energia renovable i neta “per a més de 72.000 famílies, el quart per cent de la població”.
El projecte, que ja es va donar a conèixer l’any 1997, busca ara la complicitat amb el territori perquè la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) traga del calaix de l’oblit les peticions de cabals d’aigua que té des de fa vint-i-cinc anys. Un pas indispensable per poder construir, amb el permís del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITERD), unes infraestructures fluvials de baix impacte. Menor a l’assut i central ja existent a Xerta, i una més de les dues-centes obres hidràuliques de la conca.
La presentació s’ha fet a la Cambra de Comerç de Tortosa i ha anat a càrrec del promotor i propietari de SERCOSA, l’empresari català Xavier Vinyals, acompanyat pel delegat de l’empresa a Tortosa, Joaquim Vallès. Els acompanyava l’empresari i directiu de la Cambra Joan Guillén, el president del Consell Econòmic i Social, Josep Maria Franquet, i d’altres representants fins institucionals, polítics i sindicals.
Els portaveus de l’empresa han explicat que la CHE únicament ha d’executar un simple tràmit administratiu, ja que l’autorització depèn en última instància del ministeri. Val a dir que SERCOSA, si el territori pressiona a favor del sí, està confiada a executar el projecte perquè és una empresa que ja ha aconseguit els permisos per fer altres 19 centrals hidroelèctriques i assuts que té i gestiona al llarg de la conca de l’Ebre.
Turisme fluvial a setze municipis
La construcció dels tres nous assuts elevaria el nivell del riu uns dos metres, com ja s’eleva als dos assuts actualment construïts (Xerta i Ascó).
Sorgiria així una làmina d’aigua estable que permetria navegar amb embarcacions d’un calat superior a l’actual al llarg de 80 quilòmetres, i amb un nivell d’aigua equivalent a quan el riu porta 400 metres cúbics de cabal (que és precisament la xifra de cabal ambiental sol·licitada). Tot un nou panorama turístic per als setze municipis que banya el riu, amb un turisme fluvial més europeu, i singularment mediterrani, a l’horitzó.
SERCOSA insisteix en un argument per evitar una confusió reiterada: “els assuts no retenen ni cabal de l’aigua ni sediments; i, en canvi, sí que aporten millores econòmiques i ambientals, com es demostra a la central i l’assut de Xerta, i en la navegació que genera fins a Benifallet”.
L’empresa es compromet a passar i complir els corresponents estudis d’impacte ambiental, i inclou encluses per a la navegació, rampes per facilitar el pas de peixos, i totes les millores per a una actuació d’aquestes característiques.
SERCOSA denomina el projecte com ‘La Via Blava de l’Ebre. Un projecte sostenible per reactivar l’economia del territori’, i explica que reduiria el problema de les algues i la mosca negra, ja que serà més necessari encara una millor conservació, salubritat i manteniment. Un altre exemple: a Deltebre i Sant Jaume d’Enveja “ja s’ha demostrat que per protegir i conservar el riu Ebre, el millor és saber-lo aprofitar”, afirmen els promotors, referint-se als deu quilòmetres de passejos fluvials que hi ha construïts.
Consens i suports
L’avantprojecte de SERCOSA, avalat per mitja dotzena d’enginyers (ebrencs i externs), ja va rebre l’any 2016 el suport unànime dels representants dels partits del Govern (els actuals PDECAT, ERC i Junts). I també de tots els sindicats i patronals, en el marc del Consell Econòmic i Social de les Terres de l’Ebre.
Ara demana renovar aquest suport “perquè la CHE no tinga més remei que almenys tramitar un projecte que fa 25 anys que té sobre la taula”, afirma el delegat Joaquim Vallès, tot concloent que “només executarem la inversió si la gent ho vol. Aquest és el nostre compromís, i ara és el moment de demostrar-ho”.
