Des de l’Ajuntament de Tortosa i la Regidoria de Cultura, el final de la Capital de la Cultura Catalana es planteja com un punt i seguit. Després d’un any d’activitats s’inicia un nou camí per a portar la cultura tortosina cap al futur, a partir de dinàmiques, sinergies i complicitats que s’han generat durant el 2021. Els darrers dotze mesos, la ciutat ha gaudit de produccions pròpies. N’és un exemple l’exposició La Cultura que vivim!, una mostra itinerant que ha donat a conèixer les singularitats del caràcter tortosí més enllà del territori, o la mostra col·lectiva L’Ermita sota l’aigua, en la qual han participat una quinzena d’artistes rellevants de les Terres de l’Ebre. Però també s’ha programat el cicle en el qual s’han abordat temàtiques com la dansa ahir i avui, la cultura motor generador, la cultura popular, el patrimoni urbà o la gastronomia.
A més, s’ha pogut veure l’espectacle, Tortosa, Totrosa, Sortosa, l’òpera La Matinada de Felip Pedrell, l’espectacle El Ventall sobre els reculls del folklorista Joan Moreira o el festival de dansa i tecnologia Arteria, liderat pel coreògraf Roberto Olivan. Cal destacar el concert de Blue Velvet i Perico Sambeat, o l’espectacle Mozart Reload del músic Joan Bages, l’actuació conjunta de l’Orfeó Tortosí i el Cor de Cambra Tyrichae a la Catedral de Tortosa i el Protofest, un festival de clàssica que ha compaginat concerts i formació de professionals de la música amb professors internacionals, sense oblidar el projecte col·lectiu dels diversos cors de les ciutats i les escoles municipals en el qual s’ha interpretat ‘Tortosa’, l’himne de la capital, compost per Artur Gaya. S’han programat exposicions sobre Els grotescos del renaixement, la pintura de Cèsar Estrany, Picasso i el Guernica i els 50 anys de l’arxiu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. S’ha impulsat, també, el projecte Artesania 360º per a promoure l’artesania entre les escoles.
La ciutat ha acollit esdeveniments i festivals nascuts en altres poblacions però que enguany han escollit Tortosa per a celebrar-hi una part de la programació. I en este àmbit cal destacar el festival d’arts digitals Eufònic, el festival de música de cambra DeltaChamber, el festival de cinema Món Filmat, el Festivitas Bestiarium, les Jornades Internacionals de Folklore, la trobada de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, les Jornades d’Onomàstica, el Congrés Internacional de la Guerra Civil, o la trobada de la Ciutat Gegantera de Catalunya i el Congrés Cultura i Territori. Amb la Capital de la Cultura Catalana, aquells esdeveniments anuals que ja s’havien celebrat a la ciutat s’han fet grans: el Festival d’Intervencions Arquitectòniques Efímeres A Cel Obert, el Festival de Jazz, el Festival de Música Felip Pedrell, les Jornades del Patrimoni Literaris Ebrenc o les Jornades Europees de Patrimoni.
Este és un llistat ampli, però no complet, perquè la implicació de col·lectius, empreses i ciutadania ha estat àmplia, de vegades, a primer pla, d’altres, més discreta. Una cosa és segura, sense la complicitat i les sinergies amb tot este teixit d’entitats, la capitalitat no hauria estat possible i no hauria tingut sentit. El 2021 acaba, però sobre el llegat que ha dixat s’obren nous camins per a la cultura tortosina.
