Som insolidaris

La gent de les Terres de l’Ebre som insolidaris, i ara que estic a Barcelona he obert els ulls. Jo, que vaig a treballar a la gran ciutat, considero que no em puc negar a donar aigua de l’Ebre a la gent que més ho necessita. Què serà de la capital catalana sense aigua per mantenir el seu escàs nivell de vida, amb pocs recursos, i en un territori on el turisme no xucla gairebé recursos?

Evidentment, si encara no ho heu notat, estic sent irònic. Soc remolinenc, tortosí i ebrenc, i treballo a Barcelona. I defensaré el que crec que considero que és la vida del territori, el nostre riu. És curiós com només se’n recorden de nosaltres quan els fem falta, i obliden que som solidaris amb les centrals nuclears, abocadors, i la massificació eòlica. Si volen, d’això anem sobrats, els en podem donar.

El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, ha dit aquest dilluns que no hi haurà un transvasament de l’Ebre a ‘mitjà termini’, però del curt termini no diu res. Encara més, després d’anunciar que portarien aigua de Sagunt cap a Barcelona, el conseller no descarta anar a buscar aigua també a altres llocs.

Sigui com sigui, sembla que hem esquivat aquesta bala, però només ara. Si continua no plovent, cal recordar que les mesures a llarg termini han de passar per moure les persones on hi ha els recursos, i no viceversa.

Un dels arguments que més he sentit aquests dies és que “no dubto a anar a treballar amb tu a Barcelona”. Què més voldria que a Terres de l’Ebre ho tinguem tot i no hagués de marxar de casa i de la meva terra. Ho sé, serà molt difícil, però allà on calgui, ho diré: “lo riu és vida”.

David Benito
David Benito
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 33 = 37

Últimes notícies