1.260 persones inscrites en un circuit de penyes, 7 dies de festes i 10 proves. És així, no necessitem més. Una cursa de llits decorats, uns imiten a Rayo McQueen, d’altres a la Catedral de Tortosa i alguns intenten decorar-lo, però no saben ni què intenten dissenyar. Gent disfressada que desfila per l’escenari del Parc, tot i que, cada any, la disfressa d’alguns és portar no-res. I, per a acabar, andròmines que baixen pel riu, teòricament “segures”. Els penyistes no saben ni com, però arriben a la meta.
La realitat al darrere de totes aquestes proves, però, és un pèl diferent. Crec que totes les penyes coincidim que en els dies previs a les festes hi ha una barreja de sentiments: tensió i nervis, però també alegria i il·lusió. “Quan comencem a fer el ‘carro’?”, així sona el primer missatge que s’envia pels grups de WhatsApp de les colles perquè, no ho dubteu, el més important és la beguda. Pels qui no conegueu el ‘carro’, aquest es tracta d’una estructura que imita una nevera feta a partir d’un carro que els supermercats ens ‘presten’ altruistament. Amb fustes i escuma aïllant el construïm i hi posem gel perquè els refrescos i l’aigua, sobretot, estiguin ben frescos. Tot i la feina que ens haurà suposat fer-lo, després pujarem a sobre, saltarem i ballarem; i en poc més de dues nits el trencarem i ens quedarem amb el carro ‘a mitges’.
Les pre-festes, això no obstant, no només consten de fer el famós i necessari carro. La desfilada, el llit i l’andròmina, i la decoració que cadascun implica, s’han de fer des de zero. També hem de posar diners per comprar tot el material. En aquest sentit, el més “responsable” de la colla (si es pot dir així) rebrà desenes de Bizums que, depèn com, arribaran al límit dels permesos en un mes.
Com podeu imaginar, les discussions entre amics no falten. Al cap i a la fi, és estiu. Alguns viatgem, treballem o simplement, descansem. Coincidir no és fàcil. Però quan comença la primera prova, tot desapareix i ens veiem submergits en un ambient amistós i de germanor.
Pels que participeu per primer cop al circuit, advertir-vos que algunes proves són de matí. Si voleu un consell per als caps de penya, convoqueu els amics 15 minuts abans de l’hora. Compteu en què la puntualitat no acostuma a ser el punt fort dels penyistes. Els organitzadors, de fet, no sabem ni com ens aguanten. Van en un megàfon, pensen que així els sentirem més. Al final, sempre acaben cridant a ple pulmó. I, tot i això, els més despistats no se n’assabentaran.
Les festes avançaran. A mesura que correran els dies, les colles tindran pèrdues de personal. Les nits ens acabaran passant factura i quan arribi el dilluns, l’andròmina només la veuran baixar pel riu uns pocs.
Començarà el curs i ens tornarem a separar. Els més adolescents encara es veuran als instituts, els joves que estudien es trobaran per les grans ciutats de tant en tant, i els que ja treballen potser ja es retrobaran al cap d’un any. Arribarà La Cinta 2024 i, un cop més, no necessitarem més.
Sobretot, durant els propers dies, si els vostres fills, amics o familiars són tortosins no espereu els seus missatges o la seva puntual assistència a dinars familiars. Com a molt, us diran una sola cosa: “Són festes, no molestes”.
