HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catTeresa i Mercè, gratitud infinita

Teresa i Mercè, gratitud infinita

Aquest dilluns hem acomiadat de Tortosa sor Teresa Andrés i sor Mercè Forgas, les dos últimes germanes de la comunitat a Tortosa de la Congregació de les Filles de la Caritat de Sant Vicent de Paül. Les Filles de la Caritat varen arribar per primera vegada a la ciutat l’any 1808 i van dirigir-ne l’hospici, tenint cura d’orfes i gent gran, i hi varen estar fins l’any 1829. Al novembre del 1995 tornen a Tortosa, amb una petita comunitat de tres germanes, que hi romandrà fins a l’abril del 2022. Hi tornen, per a servir i impulsar la Casa d’Acollida de Tortosa, que es posa en funcionament en aquell moment fruit de l’esforç de moltes persones i institucions. Aquesta Casa neix de forma modesta amb una casa al carrer Sant Lluís al barri de Santa Clara al 1995, amb voluntat d’atendre els transeünts, els sensesostre, i els més necessitats. I ho fa, essencialment, des de la voluntat i determinació, i de la mà del Bisbat, amb el bisbe Lluís Martínez Sistach al capdavant, de Càritas, amb Manolo Miralles, i de l’Ajuntament, amb l’alcalde Vicent Beguer i la regidora Anna Algueró. A aquestes voluntats institucionals, s’hi afegiren moltes altres entitats de la ciutat, i molta gent i empreses, que amb el seu treball voluntari i les seves aportacions també varen fer possible l’èxit del projecte. Tanmateix, segur que tothom que hagi conegut de prop el projecte desenvolupat per la Casa d’Acollida coincideix que, sense la presència, sense el treball, sense la dedicació, sense el compromís, sense el servei, sense l’esforç, sense l’actitud vital envers els més pobres i necessitats , sense el somriure i sense l’afabilitat de les filles de la Caritat no hauria estat possible consolidar-lo ni fer-lo créixer tant.

Sor Teresa, durant 26 anys, i sor Mercè durant 19 anys, així com sor Bibiana, sor Regina, sor Emilia, sor Ramona, sor Vitoriana, sor M. Dolors, i sor Encarna, han tingut cura de la Casa d’Acollida i hi han atès desenes de milers de persones, usuàries de la Casa, sempre sense esperar-ne res a canvi, perquè, com solien dir, quan atens un germà no n’esperes res a canvi. Aquest compromís, aquest servei i aquesta humanitat mereixen el més gran dels reconeixements i agraïments. Cal remarcar que a partir d’ara la Casa d’Acollida té garantida la seva continuïtat amb la Fundació Casa d’acollida Puríssima Concepció Victòria Tortosa, entitat constituïda al 2008, amb el suport econòmic de l’Ajuntament i amb el treball voluntari i aportacions de molta gent. Però Teresa i Mercè, com la resta de Paüles, durant aquests 26 anys, no sols han tingut cura de la Casa d’Acollida, sinó que també s’han fet presents al seu barri, Santa Clara, i a tota la nostra ciutat, i s’han implicat amb molts altres projectes i iniciatives, i també per això les trobarem molt a faltar. Se’m fa difícil pensar de passejar per Santa Clara o pel carrer Moncada sense trobar sovint Teresa o Mercè, sempre pendents de les necessitats dels més desfavorits o dels problemes o inquietuds del barri i la ciutat. Durant aquests anys he tingut la sort i l’honor de compartir treball i amistat amb elles, moments i situacions difícils, i moments més agradables, i he de dir que sempre he après molt de totes les germanes Paüles. Han estat un veritable exemple de compromís social i cristià, i sense cap tipus de dubte han contribuït a fer la ciutat i la societat molt millors, més solidàries i més humanes. Al llarg d’aquests anys, les germanes de la Caritat s’han fet estimar molt, tot aquest temps, des del novembre de l’any passat, quan es va fer públic que la congregació, per falta de germanes, havia decidit dissoldre la comunitat de Tortosa, i que Teresa i Mercè havien de marxar. Fins aquesta setmana, elles dues han rebut moltes mostres d’estima, d’afecte, de reconeixement i d’agraïment per part de moltes tortosines i tortosins, i de gent de tota la diòcesi. Estic segur que a molts ens agradaria que les germanes de la Caritat tornessin a tenir comunitat a Tortosa per tercera vegada, però en aquesta ocasió que no tardessin 165 anys a fer-ho, com en l’última.

Als nostres dies, sovint, quan es parlar de l’Església Catòlica en els debats públics, és només per expressar fortes crítiques o en termes negatius, i dissortadament, en certes ocasions, no sempre, potser no falten raons. En canvi, molt poques vegades s’explica, es difon i es reconeix la tasca i el compromís envers la societat d’entitats eclesials ,com Càritas o les Filles de la Caritat, que tenen un compromís amb els més pobres i necessitats, i que actuen en moltes ocasions discretament on les institucions publiques no ho fan.

M’agradaria que la gent quan sentís parlar d’Església Catòlica, visualitzés les cares, els somriures, l’actitud i el compromís de persones com sor Teresa i sor Mercè. Elles també són la cara de l’Església al segle XXI, malgrat que gairebé mai són notícia, ni surten als mitjans de comunicació ni a les xarxes socials. A totes dues, a Teresa i Mercè, i a la resta de les set germanes Paüles que durant els últims vint-i-sis anys han estat a Tortosa, reconeixement i gratitud infinita.

Ferran Bel Accensi
Ferran Bel Accensi
Alcalde de Tortosa del 2007 al 2018
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

54 + = 57

Últimes notícies

-->