L’Ajuntament de Tortosa ha de pagar els seus deutes tant sí com no
Quan fa anys vaig treballar en una oficina llunyana, vaig tindre un company excel·lent. Un dia estàvem parlant, suposo que intensament, d’un tema que no recordo i en un moment determinat em va dir: “Tu què vols, tindre raó o solucionar el problema”. Aquesta senzilla pregunta em va posar davant del meu propi espill. Moltes vegades des de llavors m’he fet aquesta pregunta quan he dubtat sobre el camí correcte, perquè les idees preconcebudes i el biaix d’autoafirmació sovint em porten cap a senders equivocats.
En el ple de l’Ajuntament de Tortosa de 13.07.2023 es va debatre el tema de l’aval de 4 M€ com a darrer pagament per la compra de l’antiga Aliança que el consistori tortosí va fer el 2013. No es va aprovar perquè es necessitava majoria absoluta i la CUP i JxT es van abstindre.
El representant de la CUP va argumentar que el seu model és una sanitat enterament pública gestionada per l’ICS i no consolidar un model de gestió privada de la sanitat. Amb aquests condicionants, quines possibilitats de vot tenia la CUP? Votar en contra, però això hauria implicat una manca de responsabilitat difícil de justificar. Abstindre’s, com va fer, però amb l’equilibrada correlació de forces actual, la seua abstenció no té un valor neutre, sinó que té els mateixos efectes pràctics que el vot en contra, en aquest cas impossibilitar l’aprovació de l’aval. Votar a favor, això hauria deixat en evidència absoluta la portaveu de JxT, que s’hagués quedat tota sola votant en contra d’un aval que ella mateixa havia demanat com a presidenta del Consell d’Administració de Tortosa Salut. En el recent ple d’aquest octubre insistix en els mateixos arguments i també s’absté, però molt curiosament es queixa de què s’han de pagar 70.000 € d’interessos de demora quan ell podia evitar-ho, però va preferir la puresa de les idees a ser útil als ciutadans de Tortosa. Va optar per tindre la raó en lloc de solucionar el problema. Aquest dilema se li plantejarà moltes més vegades al llarg de la legislatura. Potser els aniria bé reflexionar sobre la utilitat dels seus posicionaments des de la perspectiva d’ampliar (o no perdre) base electoral.
La representant de JxT també tenia una disjuntiva a l’hora de votar l’aval. Totes les perspectives d’anàlisi, excepte una, portaven a pensar en un vot favorable: CiU va ser qui va fer la compra i va negociar la modalitat dels pagaments; se sent orgullosa de la Clínica Terres de l’Ebre, del paper que fa, del seu funcionament i de l’estat financer. Com a presidenta del Consell d’Administració va demanar l’aprovació de l’aval, que hagués votat si hagués continuat d’alcaldessa. Però, curiosament, es va abstindre, com la CUP, impedint l’aprovació de l’aval. Acusava l’alcalde d’haver fet unes declaracions en què va dir que s’havia de fer una modificació pressupostària. Afirmacions no corroborades pel mateix alcalde. Demanava una rectificació d’aquestes declaracions per votar afirmativament.
Aferrant-se a aquest argument, banal i irrellevant en relació amb el fons de la qüestió, sembla confirmar l’opinió, ben estesa entre els que seguixen la política tortosina, que la seua actitud respon a la rebequeria d’haver perdut l’alcaldia. Volent tindre la raó en lloc de solucionar el problema no ha demostrat alçada política. I amb acrobàtiques afirmacions com aquesta: “Per culpa seua [de l’equip de govern] han hagut de passar estos mesos, pagar uns interessos…” (ple del 10.10.2023) només pot convèncer als seus i, probablement, no a tots.
Al tercer protagonista, l’alcalde, la portaveu de JXC li va plantejar aquest parany de la rectificació, convençuda, com així ha estat, de què no ho faria. Però si hagués seguit les molt assenyades recomanacions de Maquiavel ho hauria fet, perquè “Los hombres prudentes extraen mérito de las cosas siempre y en todos sus actos, incluso si han sido constreñidos a realizarlos por la necesidad” (Discursos sobre la primera década de Tito Livio, cito per la traducció castellana d’Alianza Editorial, p. 150). No es jura la Constitució per “imperatiu legal”? No estava, fa deu anys, en contra de la compra de l’antiga Aliança i ara, amb gran sentit de la responsabilitat, hi està a favor? Segur que va pensar que no havia de fer aquesta rectificació perquè ell mai havia dit el que afirma la cap de JxC en el sentit que ella ho planteja, però amb la rectificació s’hagués guanyat el respecte i l’admiració de molts. Volent tindre raó abans que solucionar el problema ha perdut l’oportunitat de demostrar humilitat i prudència i d’haver estalviat als ciutadans de Tortosa molts diners en concepte d’interessos de demora.
Malgrat que els tres actors sabien que el deute s’ha de pagar necessàriament, tots tres van preferir tindre la raó abans que solucionar el problema en primera instància. Ara l’equip de govern ha buscat el subterfugi del fraccionament del pagament: 3,5 M € ara i 0,5 M € l’any vinent, que s’ha aprovat per majoria simple, malgrat que tots s’han reafirmat en els arguments de fa tres mesos.
És una de les situacions en què els ciutadans del carrer ens sentim ben decebuts per la mirada curta dels polítics que hem votat, que no només no atenen els interessos dels veïns, sinó que, a més a més, ens castiguen econòmicament amb 70.000 € molt fàcils d’estalviar.
