Els lligams històrics de Tartous (també Tartús o Cartxusa) amb Tortosa sembla que tenen el seu origen a finals del segle XI. L’antiga ciutat fenícia d’Antaradus va ser conquerida per cavallers templers occitans i catalans. Els croats victoriosos la van anomenar Tortosa. A finals del segle XIII la ciutat va ser reconquerida pels àrabs. Aquesta breu introducció és un text extret i resumit d’historiadors i periodistes ebrencs. La ciutat síria a uns 200 quilòmetres de la capital (Damasc), quan la guerra li permet, posa en evidència la importància del seu port pesquer i encara li resten vestigis del pas dels templers, la fortalesa, les muralles, la catedral gòtica convertida, com no, des de fa temps, en una mesquita.
Al desembre de l’any 2005 una delegació de l’Ajuntament de Tortosa va visitar aquesta ciutat mediterrània de Síria (llavors amb uns 200.000 habitants) per iniciar el tràmit protocol·lari per l’agermanament.
El polític, professor i cirurgià Mohsen Bilal -en aquells moments ambaixador de Síria a l’Estat espanyol- va convidar la delegació tortosina perquè visités l’antiga ciutat fenícia amb la finalitat de què la germanor històrica de les dues ciutats enfortís la cooperació en els àmbits econòmic, agrícola i cultural; així com en la labor municipal i l’intercanvi d’experts (segons diu la nota de premsa del consistori tortosí del 18 de novembre del 2006). Tartous (Síria) s’unia així a la resta de ciutats agermanades amb Tortosa: Alcanyís, Avinyó, Verceli i Le Puy en Velay.
Desconec quins són els lligams d’aquesta ciutat siriana amb la capital del Baix Ebre. També desconec quines repercussions -a part del viatge turístic/empresarial (?) dels representants del consistori tortosí- va tenir, ha tingut i si actualment encara es manté aquest agermanament. Tanmateix, tenint en compte el meu complet desconeixement de la relació actual entre les dues ciutats “germanes” i basant-me en els cinc punts següents em sorgeix un cert desconcert, producte de les contradiccions.
(1). Cinc anys després de la trobada siriana-tortosina va esclatar la Primavera Àrab al Mitjà Orient amb la consegüent guerra civil a Síria (any 2011). (2). El 20 de gener de 2017, Síria va cedir a Rússia el port de Tartous com a base naval mediterrània durant quaranta-nou anys. Ni tan sols en temps de la guerra freda -quan la Unió Soviètica tenia desplegada en aigües del Mediterrani la seva esquadra naval- va arribar a comptar Moscou amb una base naval permanent a la Mediterrània. (3). L’acord entre Putin (no cal donar referències del personatge i expressar qualificatius) i Baixar al-Assad (President de la República de Síria, responsable que el país estigui des de fa tretze anys en guerra civil i amb un 80 % de la població en estat de pobresa) permetia la sobirania russa i la potestat de propulsar projectils atòmics. (4). La Gihad, moviment terrorista islàmic, té a Síria un dels seus bressols i fàbrica de fonamentalistes que persegueixen l’extermini d’Occident. (5). L’Enciclopèdia Catalana diu de la gihad o jihad: terme utilitzat a l’islam per a designar l’acció de guerra encaminada a la seva expansió. Constitueix una obligació per als creients i va dirigida als pobles no musulmans veïns.
Si avui dia existeix aquest agermanament -encara que sigui només de manera documental o protocol·lària- potser caldria revisar-lo si més no tenint en compte els cinc punts abans esmentats.
Salut ebrencs, en un any que la Pasqua i el Ramadà coincideixen en el calendari.
