El passat divendres en l’edició en paper del Setmanari l’Ebre en el seu número 1.059, comentàvem que el Parlament canvia el fons nuclear. Els diputats van aprovar la modificació de la Llei 5/2020 del fons nuclear, que proposaven PSC i Junts, amb el suport de Ciutadans a darrera hora. El fons es finançarà amb un 50 % de la recaptació del nou impost català a les centrals nuclears, i ascendix a 60 milions d’euros, que s’han de destinar a polítiques de diversificació econòmica a les àrees d’Ascó i Vandellòs
La modificació de llei en lectura única, presentada pel PSC, va ser esmenada pel mateix PSC i Junts i aprovada al ple del Parlament del 15 de desembre. La principal novetat és l’increment del pressupost que es destina al fons, que passa dels 24 milions d’euros anuals -un 20 % de l’impost-, a 60 milions -un 50 %. Segons el nou text, els fons es dividixen a mitges entre els municipis situats a un radi de 10 km de les centrals nuclears, i que estan inclosos al PENTA I (el Pla d’Emergència Nuclear de Tarragona), i l’altra meitat es destina a les poblacions situades entre 10 i 30 km, sempre que no excedisquen els 12.000 habitants al padró municipal. El diputat socialista Joaquim Paladella ha destacat que “la finalitat de l’impost és crear una discriminació positiva al territori i poder garantir-ne el futur, amb reequilibri, i generar un nou model econòmic”. “L’Ebre es mereix el retorn de l’impost nuclear, perquè és qui patix els efectes de les centrals i, amb el nou fons, podrà ressorgir i tenir nous recursos i noves eines per a treballar en el seu futur”, va defensar la diputada de Junts, Irene Negre, al Parlament.
El fons es destina a finançar projectes impulsats des d’administracions públiques o empreses privades que generen noves activitats econòmiques al voltant de les centrals. Es preveu que el proper any ja arribe el finançament per als projectes que es puguen presentar des de la zona del PENTA I, mentre que la zona PENTA II -que amb el text aprovat el 2020, abans de la modificació, no estava inclosa al fons- rebrà els 30 milions d’euros repartits de forma homogènia entre els ajuntaments que en formen part, amb prop de 500.000 euros per a cadascun. A partir de l’any vinent, el finançament, tant a la zona I com a la II, ja es destinaran íntegrament a projectes de desenvolupament econòmic a ens públics i privats.
A banda de la recaptació del fons i la distribució en les dos zones, l’altra modificació al text de la llei de 2020 fa referència a la governança del fons. Amb les esmenes presentades per Junts i PSC, està prevista la creació d’un organisme regulador del fons, presidit per la conselleria d’Empresa i Treball i amb les alcaldies d’Ascó i de Vandellòs a les dos vicepresidències. Els vocals seran dos dels membres de cadascun dels cinc consells comarcals afectats (Ribera d’Ebre, Terra Alta, Baix Ebre, Baix Camp i Priorat), dos alcaldies de la zona PENTA I, dos alcaldies de la zona II, un representant d’ACCIÓ, quatre membres a proposta de les principals organitzacions sindicals i empresarials del territori, un representant de la Cambra de Comerç de Reus, i un altre de la Cambra de Tortosa. A més, se celebraria una assemblea anual amb representació de tots els ajuntaments beneficiaris dels fons. “Els recursos s’han d’organitzar des del territori, amb una posició preeminent del Departament d’Empresa i amb la participació de les administracions i les institucions del territori”, ha recalcat Irene Negre.
desvirtuar el fons nuclear La modificació de llei regula el fons nuclear ha indignat diputats, consellers i alcaldes d’ERC. El partit republicà han estat els ideòlegs del nou impost i n’han encapçalat la tramitació en els últims set anys. Ara lamenten que, amb les modificacions a la llei que han impulsat PSC i Junts, l’impost “s’ha desvirtuat” i no complirà amb els objectius de desenvolupament econòmic per al territori.
Des d’ERC han criticat que la Generalitat porta ja un any treballant en el nou reglament que havia de regular quins projectes es podrien beneficiar del fons nuclear, i ja portava dos mesos en exposició pública. “No han tingut cap respecte per la faena que s’ha fet des de la Generalitat i el territori durant els últims mesos”, ha criticat la diputada republicana Maria Jesús Viña.
El text que hi havia vigent fins ara va ser aprovat per ERC i Junts -llavors socis de govern- l’abril de 2020 i es preveia destinar al territori un 20 % de l’impost nuclear -uns 24 milions d’euros-, per a destinar-los als municipis en un cercle de 20 quilòmetres al voltant de les centrals catalanes. Els dos partits van rebutjar augmentar la partida fins al 50 % en una esmena als pressupostos de 2022, presentada fa un any pel PSC, i en una moció al Parlament el passat 21 d’abril, que va rebre els vots a favor de socialistes, comuns i també la CUP. Paral·lelament, ERC va interpel·lar la ministra Teresa Ribera i va presentar una moció per instar el Govern estatal que aportés els mateixos diners que la Generalitat -24 milions- a diversificar l’economia de les zones nuclears. “La Generalitat no pot permetre que tanquen dos comarques, però el Govern de l’Estat les dixa de banda”, ha destacat repetidament la diputada republicana al Congrés Norma Pujol.
La sortida de Junts del Govern de la Generalitat i el seu distanciament amb els republicans va suposar un canvi en l’equilibri de forces i Junts, amb PSC, Comuns i CUP reclamant l’augment del fons nuclear per al territori, per sobre del 20 %. Davant d’esta situació, PSC i Junts van pactar una modificació de la llei que, a més de l’augment del fons nuclear fins al 50 %, també preveia augmentar el radi de beneficiaris des dels 20, als 30 km. La proposta va indignar els càrrecs d’ERC, que van criticar des del primer moment que el fons es pogués destinar a projectes d’impuls econòmic a ciutats com Salou, Amposta, Tortosa, Reus o Vila-Seca. Finalment, el text aprovat al Parlament ha exclòs les poblacions de més de 12.000 habitants. L’alcalde de Flix, Francesc Barbero, destaca que “el tancament de les centrals pràcticament no perjudica municipis de la zona II més allunyats com Batea, Riudoms o l’Aldea”. “Poden tenir altres problemes i necessitats, però no per l’impacte econòmic del tancament nuclear, i rebran diners. L’impost s’ha desvirtuat, i l’any vinent és només una repartidora”, ha afegit el batlle. D’altra banda critiquen que, amb la distribució actual, es dixa fora alguns municipis del Baix Segrià i les Garrigues Altes, amb més vincles amb la central d’Ascó.
Al ple també s’hi va votar la proposta de la CUP, que proposava destinar al fons nuclear el 90 % de l’impost nuclear i destinar-lo a polítiques mediambientals. “Si l’impost grava l’impacte ambiental, cal destinar-ho a l’agenda rural, l’impuls del sector agrari, gestió forestal i desenvolupament”, destacava Laia Estrada. D’altra banda, la proposta de Podem era intermèdia, i volia ser una proposta de consens però es va retirar per falta de suports abans de la votació.
Un impost ideat al 2014, modificat ara
L’impost nuclear es va plantejar, per primera vegada, al 2014. El diputat republicà Lluís Salvadó va plantejar un nou impost a les centrals i destinar un 10 % de la recaptació al territori. El projecte, però, va ser tombat per doble imposició al Tribunal Constitucional, després que el Govern de Rajoy hi presentés un recurs. Al 2019, es reformula l’impost, i ascendix la partida destinada al fons nuclear fins al 20 %, però el Govern torna a portar-lo al TC i es tomba pel mateix motiu.
Al 2021, al tercer intent, ERC troba la forma d’evitar al TC, aprovant un impost que ja aplica la comunitat d’Extremadura, i inclou el fons nuclear. La Generalitat treballa en un reglament que desenvolupe la llei i establisca els criteris per a decidir quins projectes i iniciatives podran rebre el finançament del fons. El 15 de desembre de 2022 es modifica amb el nou text de PSC, Junts i Ciutadans. “Han desvirtuat la faena de tants anys”, reitera Viña.
Set anys d’impost nuclear
10 d’octubre de 2014
Aprovació de Llei 12/2014 i creació d’un nou impost català que grava els efectes de la producció d’energia nuclear. El diputat republicà Lluís Salvadó presenta un fons econòmic d’un 10 % de la recaptació (uns 5 milions d’euros anuals), que es destinaran a polítiques de diversificació econòmica a les àrees d’Ascó i Vandellòs.
27 d’abril de 2016
El TC declara inconstitucional l’impost perquè considera que recau sobre un fet gravat per l’Estat i vulnera la Llei de finançament autonòmic (LOFCA). El govern de Rajoy havia presentat el recurs d’inconstitucionalitat.
Maig de 2017
El Govern català reformula l’impost i grava l’emissió d’elements radiotòxics. Es dobla l’aportació al territori, que passarà a ser del 20 %.
15 d’abril de 2019
El TC tomba l’impost nuclear i la Generalitat ha de retornar la recaptació dels anys 2017 i 2018, uns 17,3 milions d’euros, de nou, per vulnerar la LOFCA. El Govern de l’Estat l’havia presentat el recurs.
Desembre de 2021
Es crea un nou impost dins la Llei de mesures fiscals, que establix un impost sobre instal·lacions que incidixen sobre el medi ambient, similar al que aplica la comunitat d’Extremadura, i es preveu la creació del fons del 20 %. El Govern comença a treballar en el reglament que ha de regular l’impost.
22 de desembre de 2021
El PSC presenta una esmena a la Llei d’acompanyament de pressupostos perquè el fons nuclear cresca al 50 %.
21 de juliol de 2022
El Parlament rebutja augmentar el fons nuclear al 50 %, amb els vots contraris d’ERC i Junts. La moció presentada pel PSC rep el suport dels comuns i la CUP.
5 d’octubre de 2022
La diputada d’ERC, Norma Pujol, interpel·la la Ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera perquè l’Estat destine el mateix import que la Generalitat (24 milions d’euros anuals) a polítiques de diversificació econòmica. El Govern de Madrid dona l’esquena a la proposta.
5 d’octubre de 2022
ERC presenta una moció perquè els pressupostos de l’Estat destinen els 24 milions d’euros anuals a les polítiques de diversificació al voltant de les nuclears catalanes. La proposta es rebutja amb els vots contraris de PSOE, Podem, PP, Cs i Vox, i el vot favorable d’ERC, Junts i PDeCat.
7 d’octubre de 2022
Junts trenca el pacte de govern i dixa ERC com a única formació de govern, amb 33 diputats.
3 de novembre de 2022
ERC presenta una moció perquè els pressupostos de l’Estat destinen els 24 milions d’euros anuals a les polítiques de diversificació al voltant de les nuclears catalanes. La proposta es rebutja amb els vots contraris de PSOE, Podem, PP, Cs i Vox, i el vot favorable d’ERC, Junts i PDeCat.
17 de novembre de 2022
El PSC anuncia que portarà al Parlament una proposició de llei per a modificar l’import del fons nuclear fins al 50 % de l’impost, a 60 milions d’euros anuals. La proposta es veurà amb bons ulls des de Junts, ja fora del Govern, i dixa en minoria la proposta del 20% d’ERC, ara governant en solitari.
La proposta modifica també el radi dels municipis que es poden acollir al fons, fins a una distància de 20 km de radi de les centrals nuclears, i proposa un nou sistema de governança presidit pels alcaldes d’Ascó i Vandellòs.
22 de novembre de 2022
ERC accepta l’augment del fons nuclear de fins al 50 %, però rebutja frontalment que es puga finançar projectes a 20 km a la rodona. Lamenten que això inclou ciutats com Vila-Seca, Salou o Tortosa, que no patirien els efectes de la desindustrialització arran del tancament nuclear. Demanen també un model de governança presidit per la Generalitat.
23 de novembre de 2022
ERC porta la modificació de l’impost al Consell de Garanties Estatutàries perquè el nou radi inclou dos municipis de l’Aragó. El CGE avala la reforma dels socialistes el 7 de desembre.
15 de desembre de 2022
El Parlament aprova la proposta de modificació presentada per PSC i Junts amb el suport de Ciutadans. ERC, CUP, PP i Vox hi voten en contra, i els comuns s’abstenen. El fons passa a ser del 50 % per a finançar projectes a 20 km a la rodona de les centrals, excloent-ne els municipis de més de 12.000 habitants. Distingix entre municipis zona I i II.
