HomeSocietatTots els pobles de l’Ebre van registrar més morts que naixements al...

Tots els pobles de l’Ebre van registrar més morts que naixements al 2021

La migració va salvar el creixement demogràfic de les Terres de l’Ebre al 2021. L’arribada de persones nouvingudes, tant de l’estranger com d’altres indrets de l’Estat, va incrementar el nombre d’habitants a la demarcació durant l’any passat, tot i que el nombre defuncions va superar el de naixements en tots els municipis de les Terres de l’Ebre. El creixement migratori ha pogut revertir la tendència el creixement vegetatiu negatiu a les 52 poblacions, i el 2022 va començar amb 841 habitants més a l’Ebre que al 2021.

A l’Ebre però, s’aprecien amb claredat dos tendències demogràfiques diferents. La Ribera d’Ebre i la Terra Alta van ser dos de les úniques set comarques de Catalunya que van perdre població durant l’any passat, juntament amb les Garrigues, l’Alt Camp, l’Alt Urgell, l’Aran i, sobretot, el Barcelonès. A les dos comarques ebrenques d’interior les migracions no van arribar a pal·liar creixement vegetatiu (nombre de naixements menys defuncions) en xifres negatives (-134 habitants, a la Ribera d’Ebre; i -113, a la Terra Alta), tot i que pràcticament el van neutralitzar i només van perdre 6 i 8 habitants respectivament.

La tendència, però, va ser diferent al Baix Ebre i el Montsià, on els números rojos del creixement vegetatiu (al Baix Ebre les defuncions van superar els naixements en 342 i al Montsià, en 332) van ser revertits pel balanç migratori (immigrants menys emigrants). El creixement migratori va augmentar en el nombre d’empadronats en 441 persones al Baix Ebre i 414 al Montsià. Els habitants de les dos comarques van créixer més del 0,5% només durant el 2021. En el cas del Montsià destaca, a més, el nombre de nouvinguts que van arribar provinents d’altres indrets de Catalunya i l’Estat (la migració interior), que va ser positiva en 536 persones, un nombre molt superior als 208 que van arribar provinents de l’estranger.

Amb les xifres de les quatre comarques agregades, les Terres de l’Ebre van tancar el 2021 amb 927 defuncions més que naixements, però el balanç migratori va ser de 1766 nouvinguts i, per tant, el creixement demogràfic es va tancar als 841 habitants més al final de l’any passat.

La desigualtat perdura

L’evolució desigual de les comarques ebrenques i les dos tendències demogràfiques diferents es podrien prorrogar de cara als propers anys. Segons les projeccions del padró que ha elaborat l’Idescat, el Baix Ebre -al 2021, amb uns 79.000 habitants- guanyaria població en dos dels tres escenaris previstos. En el cas que es complisquen les previsions més pessimistes de l’Institut, el padró podria reduir-se només als 77.000 habitants, al 2030, i al voltant dels 75.000, al 2040. Més optimistes encara són les previsions al Montsià. En l’escenari mitjà que preveu l’Idescat, la comarca guanyaria població de forma sostinguda, i fregaria els 70.000 habitants, al 2030, i els 71.000, de cara al 2040. Les previsions més optimistes farien créixer la població als 77.000 d’aquí a vint anys.

L’altra cara de la moneda, però, es veu a la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. En el cas de la Ribera, les previsions mitjanes preveuen ja una davallada demogràfica, fins a situar el padró en menys de 21.500 habitants al 2030 i, a partir d’aquí, es mantindria una xifra estable durant la propera dècada. A més, la projecció més optimista només preveu un augment de mil habitants al cap de vint anys, mentre que la més pessimista planteja una caiguda de més de 2000. Tot això, tenint en compte només dades i índex demogràfics i sense atendre la desindustrialització que viu la comarca amb l’imminent tancament de la fàbrica d’Ercros a Flix i la possible clausura de la central nuclear d’Ascó.

A la Terra Alta, fins i tot les previsions més optimistes preveuen una caiguda en el nombre d’habitants. En el millor dels casos, els 11.300 habitants actuals es reduirien lleument i es mantindrien per sobre dels 11.000 durant les properes dècades. Les previsions mitjanes, però, pronostiquen una caiguda d’uns mil habitants en els propers deu anys (quasi un 10 % del nombre actual de població) i mil habitants més entre 2030 i 2040. Ja l’escenari més pessimista situa la comarca amb una veritable sagnia de pèrdua de població, que podria arribar a poc més de 10.000 habitants, al 2030, i 9.600, el 2040.

Estructura de població

Les fortes davallades de població que es preveuen, sobretot a la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, de cara als propers anys venen determinades per l’estructura de població i el rang d’edat dels habitants. La Terra Alta és la comarca més envellida de Catalunya: és la que té un percentatge més elevat de persones que superen els 65 anys d’edat, amb un 29,2 %. A la vegada, però, és la segona comarca catalana amb menys proporció d’habitants entre els 0 i els 15 anys, amb un 12,56 %, i només superada pel Priorat. D’aquí, es preveu que la població caiga en les dos properes dècades, sobretot per l’elevada moralitat i un creixement vegetatiu, que tot indica que es mantindrà en números rojos.

D’altra banda, a la Ribera d’Ebre una de cada quatre persones té més de 65 anys i és la quarta de Catalunya amb més població envellida, només per darrera de la Terra Alta, el Ripollès i la comarca veïna del Priorat. També és la cinquena de Catalunya amb menys població per sota dels 15 anys, amb un 13,19 % dels habitants.

La mitjana de Catalunya se situa en un 19,29 % de població amb més de 65 anys, una xifra que també superen el Baix Ebre, amb un 22,41 % de la població, i el Montsià, amb un 21,35 %, que també tenen un rang de població de menys de 15 anys lleugerament inferior al de la mitjana del país.

Andreu Prunera
Andreu Prunera
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 60 = 70

Últimes notícies