HomeTerres de l'EbreTres jóvens reivindiquen el dialecte tortosí a les xarxes socials

Tres jóvens reivindiquen el dialecte tortosí a les xarxes socials

Escuranda, besada, espill o fato són algunes de les paraules que utilitzem els ebrencs i ebrenques en la nostra quotidianitat i que si les pronunciem fora del nostre territori ens miren estranyats o sense entendre res. Fins i tot alguns ens diran que no parlem correctament. Per això tres jóvens estudiants de Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona -Sergi Fàbregas, Dani Colom i Guillem Cunill- han decidit obrir el canal Lo Tortosí a les xarxes socials d’Instagram i Twitter per a donar a conèixer i donar visibilitat a paraules del dialecte tortosí que són normatives, és a dir, que apareixen al diccionari i es poden utilitzar tant de forma parlada com escrita. Només un d’ells és de les Terres de l’Ebre, el Dani, de Deltebre, mentre que el Sergi és de Blanes i Guillem de Torelló.  

“Hi ha molts perjudicis lingüístics perquè som conscients que, des de l’ensenyament, però també des dels mitjans de comunicació, s’aposta pel central”, explica el deltebrenc. Per esta raó consideren que “des de ben menuts pensem que parlem malament”, la qual cosa a l’hora de parlar en públic ha fet que els parlants d’este subdialecte arriben a autocensurar-se: “Apostem per estes paraules perquè sí que són normatives i cal defensar-les i dir-les”. 
La idea va sortir arran d’un treball en grup, que tot just han presentat esta setmana: “Havíem d’idear un projecte que apropés i donés a conèixer la llengua al públic juvenil”. Va ser Dani Colom qui va impulsar la idea: “El fet de viure a Barcelona em va fer adonar que molta gent creu que diem coses incorrectes, ja siguen expressions, frases o terminacions verbals… I vaig voler crear una plataforma amb l’objectiu d’ensenyar i donar visibilitat a paraules que apareixen als diccionaris i pertanyen a la nostra parla”. 

En el primer post publicat a Instagram, el 27 d’abril, deixaven clar el seus objectius: “D’una banda, volem conscienciar els parlants del tortosí perquè les facen servir sense temor en qualsevol registre i, de l’altra, redescobrir un subdialecte menystingut”. En menys d’un mes han publicat a Instagram més de 15 posts i han assolit més de 900 seguidors, mentre que a Twitter n’han assolit més de 200. Una repercussió que no s’esperaven: “Vam crear Instagram precisament perquè ara mateix és la xarxa social que té més acollida i rebuda entre els jóvens”, comenta Sergi Fàbregas. I són molts els que s’han animat a contestar-los amb comentaris: “L’any passat li vaig preguntar al mestre on podia trobar un espill i em va mirar con si li parlés en grec”, explica un usuari en to humorístic.

En estes publicacions compartixen amb una imatge la paraula del tortosí i a sota la paraula per la qual es coneix arreu del territori català. Les paraules se seleccionen a través de treballs o estudis previs del dialecte i després comproven que estes surten al diccionari: “A partir d’aquí elaborem les fitxes, on incloem una frase més o menys graciosa perquè la gent pugue veure en quin context la fem servir, i una frase literària que la inclogue”. 
“El blog també té una finalitat pedagògica”, explica Fàbregas.

A lotortosi19.wixsite.com/lotortosi han publicat activitats destinades al públic de primària i a gent de parla del subdialecte tortosí, però “també de territoris aliens que busquen conèixer este lèxic i la seua riquesa”. En esta plataforma també publiquen entrevistes a persones que pertanyen a este dialecte i que “presenten realitats lingüístiques interessants”. Han començat per tres jóvens que “han volgut explicar la seua realitat lingüística i els efectes d’un model lingüístic poc integrador”.

Els impulsors de Lo Tortosí volen donar continuïtat al perfil: “Continuarem amb més paraules i expressions que volem donar a conèixer”, explica Dani.

Claudia Ruiz
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

46 + = 51

Últimes notícies