Començo a pensar i, per què no, a sentir que em faig gran. La raó, massa sovint, em comença a dir que d’una manera o d’una altra m’acomiado de molta gent. Alguns pensaran que potser soc massa nostàlgic, altres directament que soc una mica “nyonyo”, o simplement que un és com és.
Molt aviat, dins d’aquest mes de juny, m’acomiadaré de la germana Josepa Espasa i les sis religioses que l’acompanyen a la Comunitat de la Companyia de Maria Nostra Senyora de Tarragona.
En la meua vida laboral, sempre he estat treballant en atenció al públic, a l’alimentació la major part de la meua vida a Enaco i Covalco, al sector zoosanitari, quan vaig treballar a Cofesa, i fins i tot en els tres anys que vaig estar a l’empresa pública al SOC d’Amposta o a l’INSS a Tortosa, sempre atenció al públic.
Com en tot, algun disgust ha caigut, però la possibilitat de poder enriquir-me com a persona és una cosa que no puc pagar. He conegut infinitat de gent, he teixit moltes complicitats, amb persones de tots els espectres possibles, per descomptat creixent com a persona, al recollir el millor de tots i totes.
Fa ja tretze anys la vida i la feina em van portar a Tarragona i com tot al principi tot era nou i també desconegut, però el pas del temps em va tornar a teixir complicitats.
Ben aviat em va arribar (com era habitual al centre) una comanda de la germana Josepa Espasa, i a les primeres vegades, la conversa es limitava al “hola, adéu, com va? Tot correcte?”, fins que ben aviat em va parlar de la seua vida, i em va explicar que havia exercit de docent a l’Aldea i a Sant Jaume d’Enveja, ja es poden imaginar que a un Ebrenc a Tarragona se li va obrir el cor.
Durant aquests anys han estat moltes les converses, sense amagar-li mai el fet de que jo no era catòlic practicant, fins i tot un poc agnòstic, però per sobre de tot la bondat que aquella persona transmetia, feia que anar un o dos cops al mes a la part alta de Tarragona fos esperada amb delit.
Aquesta setmana em va donar la noticia: “La comunitat es dissol i marxem de Tarragona, jo ja tinc noranta anys i ja marxo a un retir”, em va dir. Vaig sentir molta tristor, perquè sentia que perdia una amiga i que, amb tota seguretat, no ens tornarem a veure.
La Companyia de Maria Nostra Senyora va arribar a Tarragona l’any 1683 amb quatre joves catequistes d’Alcover, si bé no va ser fins a l’any 1698 quan, amb l’arribada de tres religioses de la casa de Barcelona, va ser fundada la comunitat.
Tres segles després, al mateix lloc, a la part alta de Tarragona, al portal de Sant Magí, continuarà el Col·legi de Lestonnac-l’Ensenyança, heretant una forma d’ensenyament de més de tres segles, que com no pot ser d’una altra manera s’ha adaptat als signes del nostres temps.
Un buit quedarà, però un llegat perviurà. A la germana Josepa Espasa i a la seua Comunitat. Fins sempre.
