Durant més de tres dècades ha anat recollint troncs de les platges del delta de l’Ebre per donar-los vida i sentit. Són grans fragments d’arbres arrossegats pels temporals que, més enllà de l’aparença de natura morta, el creador ebrenc Albert Hernàndez ha transformat per representar la mirada de sorpresa que encara genera aquest amenaçat espai natural. La mostra ‘Troncs de mar’, que es pot veure al Museu de l’Ebre de Tortosa fins el 29 de gener, vol també traspassar també les fronteres visuals i convida el visitant a tocar amb les seves mans les peces. És el resultat d’un curós treball de transformació d’unes “joies“, d’uns elements “vius” i “purs“, a partir de l’aplicació de materials amb càrrega simbòlica com el pa d’or o el blavet.
El particular homenatge d’Hernàndez al delta de l’Ebre, al seu dinamisme vital, pren com a gran metàfora els troncs que els temporals arrosseguen de forma recurrent fins la sorra costanera. En el seu cas concret, els onze que formen l’exposició provenen de les platges de la Marquesa, Riumar i el Garxal, a l’hemidelta nord.
El creador ebrenc manifesta sentir “atracció” i, al mateix temps, “sorpresa” davant d’unes troballes que, sovint, poden acabar desapareixent soterrades en qüestió de poc temps. Al seu taller de l’Aldea va treballar-les per donar forma al conjunt expositiu. En alguns, casos, apunta, ha intervingut molt poc, per destacar-ne el component natural. En altres casos, els ha manipulat a partir de les formes que li suggereixen amb l’ànim de convertir-los en “joies o tresors“.
Organitzada espacialment a partir del punt central que ocupa el tronc que ha batejat com a “Aire”, un homenatge al vent de dalt que bufa al territori, Hernàndez presenta diversos conjunts de peces. Els “voladors“, per exemple: “peces que volen, gairebé suspeses en l’aire“, apunta. Són tres troncs d’entre 1 i 1,5 metres de llargada que ha llimat i polit amb cera perquè puguin ser tocades sense trobar estelles ni impureses. Els ha acabat aplicant pa d’or de 22 quirats i també blavet, com a representació de la puresa i el color del mediterrani.
L’experiència del tacte
El tacte, de fet, és una part central de la proposta de ‘Troncs de mar’, una experiència que vol convertir-se en multisensorial, segons el seu autor. “El primer pas és la vista, que és el que faig quan veig el tronc a la platja. El que busco i, sincerament, crec que he aconseguit, és que veure aquestes peces donen ganes de tocar-les: produeixo coses que despertin la voluntat d’anar a tocar”, apunta. Busca sensacions amb el materials que hi afegeix, la “sorpresa” que genera el tacte d’un element poc habitual en la vida quotidiana.
A l’altre costat de la sala, el conjunt “Presència”: tres troncs verticals d’entre 1,6 i 1,9 metres d’alçada. En aquest cas, la intervenció sobre ells ha estat mínima, amb voluntat de destacar el volum i la forma originals. Únicament, apunta Hernàndez, ha “purificat” la peça per fer-la més agradable al tacte, sense alterar una forma que “promou que no es mogui però al mateix temps tingui vida” i interactuen amb les diferents formes dels suports de forja. A la part posterior, tres “caps“, troncs que suggereixen les formes dels bustos escultòrics de la Grècia clàssica muntats sobre pedestals de forja amb diferents volums i forma de prisma.
L”Ulisses’ que torna al Delta
Corona la mostra, al fons, “Ulisses“, un tronc d’1,5 metres d’altura suspès que recorda la forma d’un tors. “Potser és Ulisses que ha arribat després d’un temporal a la costa del delta de l’Ebre“, aventura. A la paret del fons, una pantalla no deixa de projectar imatges i emetre sons de les onades que baten a la platja de la Marquesa. El creador ha situat dos monitors dins de la sala més amb imatges fotogràfiques en bucle dels troncs al seu paisatge.
Així, l’homenatge al Delta de ‘Troncs de mar’ representa una “mirada diferent, de sorpresa davant d’una cosa que és difícil de trobar, un espai on encara et sorprens pel paisatge i pel que trobes“. Un significat, assegura, que resulta perfectament extrapolable a tot l’entorn deltaic. “És un dels llocs on més és nota que és un espai viu, pel paisatge, però també per la forma de viure i treballar. És un espai viu de relació“, apunta.
De fet, Hernàndez reivindica el seu projecte artístic com una mostra de “natura viva“, en contraposició amb les representacions tradicionals de natures mortes. “Diuen que un tronc ha mort i no és així. Mor quan es descompon i forma part de la sorra o la terra. Fins llavors, està viu. Jo no torno a la vida sinó recupero la vida dels troncs des de part estètica i de creació“, tanca.
La mostra es pot veure fins el pròxim 29 de gener al Museu de l’Ebre de Tortosa: dissabtes, de les onze del matí a les dues del migdia i de les cinc de la tarda a les vuit del vespre; diumenges, de les onze a les dues.
