Totes aquestes festes nadalenques que em gira aquest pensament després que sortís fent un cafè amb un amic. Però segur que a molts de vatros, els que teniu certa edat, també ho heu pensat algun cop. I és que hi ha un moment a la vida que sembla deixes de créixer i comença el decreixement, més o menys accentuat, depenent del caràcter de cadascú. Com a variat que és el món, n’hi ha que comencen a fer-se grans abans fins i tot del que tocaria; i n’hi ha que moren i continuen tenint l’esperit jovenívol de sempre. I aquesta manera de ser defineix la nostra vida en tots els sentits.
Quan ens sentim joves sembla que tot sigui més senzill i fàcil i, en canvi, quan ens sentim grans tot se’ns fa una muntanya. No decidim quan parem de créixer i comença el compte enrere, però mentre respirem tenim l’oportunitat d’escollir la nostra actitud, podem beure el got mig ple o mig buit, tot depèn de la nostra actitud el dia a dia. I tot i que tinc un any més i a la vegada un any menys aquest 2024 vull continuar compartint la vida amb tots aquells i aquelles que tot i l’edat mantenen jove l’esperit, perquè són els que em donen ganes de viure.
