Ivan Guarnizo, un director de cinema colombià, va llegir el diari que havia escrit la seua mare durant els més de 600 dies en què va estar segrestada a la selva per les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) i va adonar-se que Beatriz havia arribat a tindre una relació de mare a fill amb el seu captor, Güérima Mahecha. Beatriz Echeverry, a qui realment les FARC havien confós amb una dona milionària, va ser finalment alliberada, però posteriorment, ja a casa seua, va morir abans dels acords de pau entre les FARC i el Govern el 2016. Col·lectivament, l’entesa signada no ha aconseguit girar full d’un conflicte de dècades amb milions de víctimes i desenes de milers de morts, però en el seu espai individual i íntim, Guarnizo va pensar que iniciaria la recerca del segrestador per a mirar d’entendre la tendresa amb la qual la seua mare s’hi referia. En la línia d’experiències d’aproximació organitzades entre víctimes i victimaris, com s’ha fet en alguns casos a l’Estat espanyol entre etarres i les seues víctimes —el cas de Maixabel Lasa amb Ibón Etxezarreta, l’assassí del seu marit Juan Maria Jáuregui, ha sigut un dels més mediàtics—, Guarnizo va començar a buscar al guerriller que havia custodiat durant gairebé dos anys a sa mare i ho va anar enregistrant tot amb una càmera i amb la seua mirada de cineasta, sense saber quin seria el desenllaç de la recerca i, per tant, del documental que pretenia editar. Les gestions que va fer, les trucades telefòniques, les converses familiars sobre Beatriz, la lectura dels passatges del diari escrit per ella i, finalment, quan ja estava a punt de desistir, la trobada amb Güérima a la qual Ivan acudix amb el seu germà, van marcant el ritme d’una pel·lícula que surt de les entranyes d’un dels conflictes més brutals i sagnants d’Amèrica i, en canvi, s’acaba convertint en una oda al diàleg, la pau, la reconciliació i l’empatia: les circumstàncies de l’altre.
Tots dos, Ivan i Güérima, van retrobar-se també a Tivenys durant la projecció del documental, Del otro lado, en el decurs de la quarta edició de FirArrels, enguany dedicada a Colòmbia. La història va colpir les persones que es van atansar a la sala d’actes de l’ajuntament, per les emocions i els silencis eloqüents que transmet el film, però també per la conversa que després van mantindre els dos protagonistes. Ivan, que es referia a Güérima com si fos “el seu germà”, explica sempre que a ell el perdó sincer cap al segrestador de sa mare l’ha alliberat, li ha canviat la vida; i l’exguerriller, que en el documental revela que va desobeir ordres per a protegir Beatriz, se va mostrar emocionat en explicar les raons de supervivència que el van dur a ingressar a les FARC quan només era un adolescent. Va formar-ne part durant 23 anys i ara viu a Catalunya com a refugiat perquè al seu país, un cop ell va abandonar les armes, va ser objecte de dos atemptats.
