Pepita Boix té 75 anys i es pot considerar una de les ànimes del moviment independentista a la ciutat de Tortosa. Actualment, a més, és membre del Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i forma part del nucli dur de l’ANC de Tortosa, que cada dilluns al vespre, puntualment, des que els Jordis van entrar a la presó el 2017, es reunix al carrer -primer era a la plaça de l’Ajuntament i des de fa molt temps, a la plaça d’Alfons XII, El Pacificador- encara que faça molta calor, molt de fred o molt de vent, com els va reconèixer la presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, dilluns passat, en un acte amb una doble motivació: commemorar 250 setmanes de concentracions de protesta a Tortosa per a fer costat a tots els represaliats per l’Estat espanyol en el procés independentista i portar a la capital del Baix Ebre la campanya nacional de l’ANC Horitzó 2023-2025: Independència, un cicle de xerrades per tot el territori -Tortosa és l’única parada a les Terres de l’Ebre- amb l’objectiu de preparar la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista, que tindrà lloc el primer trimestre de 2023.
Com va introduir el tortosí Ernest Redó, l’objectiu és articular “una nova aliança civil i institucional per a superar les errades del 2017”. “Tindre un pla”, van repetir durant l’acte els dos juristes que van acompanyar Feliu, l’advocat i politòleg Josep Costa i el professor en Dret Administratiu Josep Ramon Barberà. Boix recorda que només han dixat de concentrar-se durant les setmanes del confinament més radical per la pandèmia, i que, d’entre la resta, ella només hi ha faltat un dia. Com ella, d’incombustibles, n’hi ha una dotzena, però hi ha molta més gent que ha participat en les concentracions, amb més o menys regularitat.
Pepita explica els motius de la persistència, malgrat l’aparent decaiguda de la força del moviment per la pandèmia mateix o pel fre posat pels partits. “No ens concentrem tant per la independència sinó per una altra causa justa: no pot ser que hi haja gent encausada injustament, de molts dels quals jo no conec el nom, i que ningú es recorde d’ells. El més normal seria que setmanalment fós- sem encara més gent”, conclou. “Tant és que siga la revetlla de Sant Joan, com Cap d’Any com que estiga plovent; no volem dixar de dir-los que estem amb ells, i no pararem fins que no s’arxiven totes les causes”, assegura, convençuda.
La presidenta de l’ANC, a més a més, va posar la seua actitud incansable com a exemple per a fer camí cap a la independència: “La fermesa que heu demostrat durant estes 250 setmanes és la manera: que no ens sentim vençuts”, va adreçar al centenar de participants en l’acte, que es va fer just a la plaça d’Alfons.
Fer la independència
Per la seu banda, el debat a l’entorn de la campanya de l’ANC per a reimpulsar l’independentisme va reivindicar l’1-O com a aval per a fer la independència o, en el seu defecte, convocar eleccions plebiscitàries, i va abordar el futur a curt i mitjà termini.
Barberà i Costa van considerar que l’eliminació del delicte de sedició és “tramposa”, perquè “s’agreuja el delicte per desordres públics, que és on hi ha encausats els nostres jóvens”. Els tres referents independentistes van insistir que ara és l’hora de tornar a sortir al carrer per a fer valer el 52 % de majoria secessionista al Parlament, i que “cal posar un horitzó” i no aparcar l’objectiu indefinidament, com consideren que ha fet el Govern de la Generalitat. “Ara mateix tenim un Govern que no és independentista, que, de fet, integra membres que no ho són”, va carregar Costa.
També van coincidir que els pactes amb l’Estat són una fantasia, i van desgranar nous arguments independentistes: “Les onades que venen, la crisi climàtica, econòmica i energètica, les afrontarem millor com a poble que diluïts a Espanya. Aquí, a l’Ebre, no us hem de donar lliçons de com defensar la terra”, va expressar Barberà.
El repte plantejat és “reconèixer-nos nosaltres mateixos, sense blanquejar el Govern espanyol”, per a després “aprofitar les oportunitats” i esperar una resposta diferent d’Europa, avalada per les decisions que, encara que no siguen fermes, ja han pres els tribunals europeus posant en entredit la justícia espanyola.
