Un Nadal confin(t)at

Crec que molts dels que llegireu esta columna estareu d’acord amb mi que és possible que, enguany, hàgem viscut el Nadal més estrany fins ara. I és que l’arribada de la variant òmicron, en plena sisena onada, ha fet estralls a les trobades familiars i socials d’estes festes, ja que les Terres de l’Ebre hem viscut, probablement, la pitjor onada des de l’inici de la pandèmia, quant a la detecció de casos positius. Així, ja no només les restriccions feien repensar com organitzar els àpats de Nadal, sinó que els mateixos contagis impedien les trobades entre amics i familiars, o, fins i tot, compartir taula entre els mateixos membres de casa.

Segurament, com a mi, dia rere dia, us anaven apareixent més persones del voltant que us comunicaven que s’havien contagiat i que havien d’estar aïllades. De manera inesgotable. Mai havia vist el virus de tan a prop. De fet, personalment, ‘el bitxo’ -com l’hem batejat familiarment- m’ha entrat a casa. Primer, el meu pare; després, la meua mare. Jo, sorprenentment i de manera inexplicable, me n’he lliurat. D’agafar el virus, dic; de la quarantena, no. Perquè malgrat que des de Salut et diuen que “en estar vacunada, no has de fer l’aïllament”, al mateix temps et diuen “evita interaccionar amb la gent durant uns dies per a veure si presentes símptomes”. En resum: si pots, queda’t a casa, i només surt per a anar al supermercat i la farmàcia. Per tant, “perdoneu, però algú ho havia de dir”, això no és fer “vida normal”, senyores i senyors.

I així, vam anar enllaçant la quarantena de mon pare amb la de ma mare. Vaig començar sopant la nit de Nadal amb ella i el meu pare, sol, en una altra habitació; per a acabar tancant l’any ells dos junts, i jo, sola, brindant per videotrucada amb ma germana i els amics. I com jo, molts. D’aquí que hàgem vist vídeos de famílies que, amb humor, instal·laven els positius al fons del passadís per a poder, d’alguna manera i amb distància, compartir estos àpats tan assenyalats. Tanmateix, m’alegro que tot i estar confitada els pares ho hagen passat “només” com un refredat i molt mal de cap.

Segurament qui ha viscut el millor Nadal de la seua vida, és Càsper, el meu gos, que ha vist com durant més de 15 dies, la casa estava plena, dia sí, dia també.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

41 + = 44

Últimes notícies