“Un documental sobre mi? Quan m’ho van proposar no n’estava del tot segur, perquè hi ha períodes de la vida que recordo amb orgull, però que ja dono per tancats. Ara bé, Santi em va convèncer quan em va dir que volia parlar de valors, del missatge de les cançons que interpretava quan em vaig donar a conèixer com a Pare Jony i del missatge que continuo defensant, ara, a través dels projectes internacionals de cooperació de la Fundació Provocant la Pau”, va comentar Joan Enric Reverté just abans de l’estrena del documental J. Pau, Jesús & Rock’n’Roll, que es va projectar dissabte passat a l’Auditori de la Fira d’Amposta, la seua ciutat natal.
Un treball audiovisual que es va començar a gestar fa més de deu anys enrere, quan Reverté pujava als escenaris i era tractat com una veritable estrella del rock. “Veure un capellà amb els cabells llargs, vestit de negre, amb botes i aquell aspecte rebel, em va impactar. Crec que era cap al 2007 quan ja li vaig proposar per primer cop de fer un documental sobre la seua història. Però els tempos i les dinàmiques d’una producció audivisual són els que són i fins fa quatre anys no ens vam poder posar a rodar. Avui, tanquem el cicle”, explicava el realitzador, també ampostí, Santi Valldepérez.
I esta gestació a foc lent, ha donat encara més profunditat al documental, perquè amb el temps, la figura de Joan Enric Reverté ha guanyat en riquesa i matisos. Va ser tot just al tombant del mil·lenni quan va demanar permís al bisbe de Tortosa, Javier Salines, per a formar una banda de “rock cristià” amb l’objectiu de portar als jóvens un missatge d’alè i esperança. Era seminarista i va formar Seminary Boys i Properly, dos grups (amb influències clares de Guns’N’Roses, U2, Bob Marley, Los Ramones, Led Zeppelin i Metálica) en les quals tocava la guitarra i cantava sota el lema “Viu l’aventura i fes-te cura”. Després, ja quan era capellà, va arribar el disc Provocando la paz amb temes com Pescador de hombres, Globalización alternativa i Jesús es el rock and roll. I una gira per Espanya, Italia, Alemanya, França, Colòmbia, Uruguay i Xile.
Entre els moments àlgids del documental, destaca l’entrada entre el públic d’un concert, al damunt d’una moto -d’un model similar a les Harley Davidson- onejant un estendard de color blanc. O la missa ‘after hours’ que es va celebrar l’any 2010 a la Catedral de Tortosa per a commemorar el centenari de la constitució de la Cort d’Honor de la Verge de la Cinta, patrona de la ciutat. Ara bé, la virtut del documental no recau tant en estes seqüències més aviat èpiques, sinó en les reflexions del mateix Reverté i amb els comentaris intercalats de sacerdots, músics, professors d’escola, mànagers, discogràfiques i jóvens creients que construïxen un relat polièdric sobre la figura de Joan Enric. Un relat que és subtil a l’hora d’abordar els atacs personals i les dificultats per a tirar endavant un projecte transformador i rupturista que des de l’ortodòxia del clergat mai no es va acabar d’entendre.
El treball, però, no s’atura en el discurs victimista i agafa força quan, deslligat dels vincles amb la jerarquia eclesiàstica, Joan Enric es mira al mirall i emprèn una nova vida de servei als més necessitats, primer als camps de concentració de refugiats al nord de Grècia i més tard a Atenes.
El treball està dirigit pel tàndem format pel realitzador ampostí Santi Valldepérez i pel tortosí Guillermo Barberà, dos professionals que porten anys de treball conjunt en altres produccions audiovisuals. Amb música original de Paco Prieto -que a la vegada va ser component d’una de les bandes que va impulsar Joan Enric- J. Pau, Jesús & Rock’n’Roll és fruit d’una coproducció entre l’empresa audiovisual Films Nòmades i Televisió de Catalunya. El documental s’emetrà el pròxim 7 de gener en el programa Sense Ficció de TV3.
