Buscar informació o crear i compartir contingut és molt més fàcil en l’era d’internet, però això també afavorix la difusió de falsedats i fake news. Fins fa no tant, ens informàvem a través de notícies escrites per informadors solvents, amb instint periodístic o experiència o amb les dos coses, i publicades en mitjans de comunicació de prestigi, amb una llarga trajectòria i credibilitat. I llegíem llibres d’escriptors rigorosos, que conreaven la ficció de forma oberta, atrevida i inequívoca o alimentaven la no-ficció amb honestedat.
Amb l’arribada d’internet i de les xarxes socials, els mitjans de comunicació i la literatura no han pogut o no han sabut preservar el seu espai de credibilitat i màgia i han sigut envaïts per una allau de canals de comunicació que ha barrejat de tal manera informació, opinió, adoctrinament populista, mentides disfressades i desinformació, que cada vegada és més difícil destriar el gra de la palla, sobretot per als que s’informen només a cop de titular atractiu o de frases més o menys enginyoses.
Els últims Sant Jordis, i enguany no serà una excepció, s’han convertit, per al lector amb més bagatge i més reivindicatiu de la lectura com a relació honesta entre escriptor i lector, en una oportunitat per a rescatar els grans autors, els grans referents històrics, com es llista en la secció de Primera Plana d’esta edició del setmanari l’ebre, i a la vegada per a militar en la defensa de la llengua catalana i per a descobrir autors novells o menys experimentats, però que fonamenten la seua activitat en el vincle sincer amb tots els lectors, no només amb els que pensen com ells o volen convèncer d’alguna cosa.
