HomeCulturaUn Sant Jordi ple de novetats literàries amb segell ebrenc

Un Sant Jordi ple de novetats literàries amb segell ebrenc

Poesia, reculls fotogràfics, dietaris, llibres infantils, llibres de viatges, novel·les, il·lustracions i caricatures, assajos, i, sobretot, molta història. Estos són els gèneres que protagonitzaran la pròxima diada de Sant Jordi, que, com cada any, gaudirà d’una gran varietat de novetats literàries ebrenques que podran trobar-se als diferents taulells i llibreries. “La gent del territori ha apostat, com fan cada any, per fer obres de molta qualitat, cadascú en el seu camp”, assenyala la llibretera Rosa Cubeles de La2 de Viladrich.

Els amants de la literatura podran gaudir del retorn d’autors consagrats, com l’ampostina Francesca Aliern, amb la novel·la Espills Badats, ambientada en temps de misèria en què la postguerra persistia i que té com a protagonistes les bessones Francesca i Joana, que no s’assemblen gens. Aliern ja té “el seu públic fidel que l’estima i que l’estaven esperant”, indica Cubeles, cosa que li fa pensar que pot ser una de les novetats més venudes d’enguany. I també, del tortosí Josep Ramon Roig, que amb Ben bé ha reprès la seua activitat poètica pública, dos dècades després de publicar Malbé, amb el qual l’autor l’ha vinculat perquè es llegisquen com si fossen un díptic. Si la primera tractava sobre la immortalitat efímera dels paradisos artificials de la modernitat; la segona és una crònica de l’expulsió del Paradís i de la presència de la Mort: una aproximació reflexiva i irònica a la maldat humana i a la inevitable fatalitat del món.

Quant a novel·la, tindrà una gran presència l’escriptora Cinta Arasa amb Escales Avall, en què s’entrellacen les veus de tres dones de la mateixa família -iaia, mare i filla- repassant pors, encerts i fracassos i fent valdre els llaços familiars; o La drecera de Caïm, de la tarragonina Sílvia Mayans, “a qui ja considerem del territori”, en què es barreja novel·la negra i Guerra Civil espanyola, i que ha estat reconeguda amb el Premi Ferran Canyameres de Novel·la 2021, el guardó d’intriga més antic del país. També l’autora novella del Perelló, Cinta Farnós, que amb Geosmina, “ja va per la segona edició”. En este sentit, Cubeles destaca que “al territori, hi tenim gent jove, i sobretot, dones, que estan arrencant amb molta força”.

L’escriptor establert a Tortosa Jesús M. Tibau també ens apropa dos novetats literàries: d’una banda, L’espectacle de la vida, que inclou les primeres parts dels dietaris Molles per no perdre’m i Per no perdre’m les molles, i una descripció del seu dia a dia amb una mirada literària i sense condiments; i, d’altra banda, I sentir-se encara amb forces, una obra guardonada amb el Premi Narrativa Breu Ciutat d’Amposta, que transporta els lectors cap a un món on els sentiments són la veritable victòria.

En l’àmbit infantil, trobem la Petita Història de l’arròs del Delta de l’Ebre, il·lustrada per Pilarín Bayés i amb text del periodista tortosí Oriol Gracià; el conte Sant Jordi i el Drac, de Cinta Arasa; o Sira-cota. La història dels instruments perduts, de Susana Ibáñez i Sergi Masip.

 

La història pren partit

Un dels gèneres que comptarà amb més novetats literàries serà la història. Des d’Història mítica de les Terres de l’Ebre, en què l’escriptor Joan de Déu, diu Cubeles, “ha fet un treball molt rigorós, està molt ben documentat, i ell mateix reconeix és el llibre que més li ha costat” perquè s’ha de tenir en compte que “la història del territori és complexa, és de cruïlla, de cultures” i a través del llibre parla de tradicions, d’espais i personatges de mite de les quatre comarques ebrenques; passant per El somni trencat. Amposta: revolució, guerra i exili de l’historiador Andreu Caralt, guardonat amb el Premi de Recerca Jordi Fontanet; i que és “un bon estudi de la guerra, més centrat cap a la zona del Montsià, però amb referències a tot el territori”; el recull d’una vintena de cròniques sobre el recorregut del riu Ebre, des de Mequinensa al Delta, publicades a La Vanguardia, el setembre de 1969, del periodista tortosí Josep Bayerri, que porta per nom Les riberes catalanes de l’Ebre, i que inclouen, al final de cada capítol, una perspectiva actual dels canvis viscuts.

Una altra de les apostes literàries d’esta diada serà l’obra de periodisme narratiu o de no-ficció Com vas perdre el braç Balchowsky?, del periodista i escriptor de Falset, Toni Orensanz, a través de la qual explica la història d’un jove pianista de Chicago que se sent marginat pel seu origen jueu i que s’apunta a les Brigades Internacionals, però que acaba enrolat al batalló britànic per a lluitar contra el feixisme a la Guerra Civil espanyola, i resulta greument ferit a la Batalla de l’Ebre i acaba perdent un braç, després de ser intervingut en un tren hospital al Priorat, tal com certifica la fitxa de la intervenció quirúrgica consultada per Orensanz.

També destaquen, d’història local, Cultura i Lletres a Tortosa (1700 al 1821). Llums i contrallums, de l’historiador tortosí Enric Querol, que explora els clarobscurs de la cultura tortosina de l’època de la Il·lustració; i Enriqueta Ferrús i Ribes. Pionera del feminisme catalanista ebrenc, de Núria Menasanch, que ha tret el llibre just en el centenari de la mort de Ferrús i Ribes, una dona científica, llibretera, periodista i emprenedora, a qui l’autora ha volgut reivindicar, i que ha guanyat el Premi d’Història Enric Bayerri i Bertomeu. A més a més, ressalta El fotògraf tortosí a Mauthausen, de l’estudiant Núria Aragonés, que, fa valer la figura d’Antoni Garcia, un dels 36 tortosins deportats als camps de concentració nazi i que el treball del qual, al costat de Francesc Boix, va servir per a documentar l’holocaust i per a condemnar els nazis als judicis de Nuremberg.

 

Llibres fotogràfics

Enguany també hi haurà diverses opcions per als amants dels llibres fotogràfics. Una de les produccions literàries que, segons Cubelles, “ha sigut una sorpresa perquè ja s’ha venut molt” és Antonio Roca Cid. Lo retratista del Rastre. Es tracta d’un treball de la periodista Marina Pallás, del dissenyador gràfic Quimo Panisello i de l’historiador Roc Salvadó, que recull una vuitantena de fotografies inèdites de Roca Cid, que van captar la vida social i quotidiana de la ciutat d’entre els anys 60 i 80. A més, Eudaldo Pedrola. Obra fotogràfica _Delta_, de Montse i Rafel Chavarria, és un recull d’imatges antigues del Delta que han trobat els nets del fotògraf; seguit de Terres de l’Ebre.

El paisatge humà, de Quim Giró, que recrea en fotografies en blanc i negre la lleugeresa pura de les Terres de l’Ebre i atorga importància a la presència humana per sobre del patrimoni o el paisatge; o de l’àlbum fotogràfic de l’arxiver i historiador Albert Curto, Ducloux & Ordinaire, el testimoni francès, que ha permès documentar la Tortosa i les Terres de l’Ebre de finals del s. XIX.

Altres títols destacats són La verda és porta i La vista als dits de l’escriptor de la Sénia Joan Todó, que han estat guardonats amb el Premi Finestres de Narrativa en Català 2021 i el Premi Nollegiu de No Ficció per votació popular 2021, el primer, i el Premi de la Crítica de Poesia 2022, el segon; Alè de núvol, de la rapitenca Carme Cruelles, reconeguda amb el Premi Poesia Arnau de Palomar; els Tretze cops imperfectes, del campredonenc Emigdi Subirats, que recorda Gerard Vergés; l’adaptació a còmic del Camí de Sirga de Jesús Moncada, de Roberto Morote; L’Ebre: 50 raons per estimar-lo, d’Arturo Gaya i Maria Elena Maureso; les 901 caricaturas, de Paco Guzmán; o els clàssics de la literatura il·lustrats per Ignasi Blanch, com Walden o la vida als boscos.

Amb tot, Cubeles conclou que “hi ha molt de nivell al territori; ara falta que la gent ho sàpiga i s’ho crega”.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 55 = 62

Últimes notícies