Amb el nou decret d’energies renovables de la Generalitat s’ha reactivat amb força l’interès de les empreses energètiques per instal·lar parcs eòlics i solars a les Terres de l’Ebre. les companyies s’han llançat a elaborar avantprojecte a l’engròs i, des de principis d’any, s’han presentat una trentena de nous projectes de parcs eòlics entre les quatre comarques ebrenques.
Un dels últims avantprojectes que s’han presentat és Tramuntana 3, i preveu la construcció de nou aerogeneradors prop d’un emplaçament icònic de la Batalla de l’Ebre, com la punta del Cucut, a Corbera d’Ebre, un cim que va arribar a baixar de cota fruit dels bombardejos i va ser un dels punts més cruents del conflicte a la Terra Alta.
La situació no és nova. Ja fa deu anys, la construcció dels primers parcs a la comarca va treure a la llum desenes de cossos d’antics combatents de la Batalla de l’Ebre que, després de setanta anys d’oblits, van ser exhumats per a construir molins de vent al terreny. Ara, ha hagut de ser de nou la societat civil de la Terra Alta -amb un front institucional ferm i unitari- que ha aixecat la veu per dir que no estan disposats a tolerar una nova profanació d’un espai de memòria històrica.
Mentrestant, la Generalitat segueix sense cap pronunciament clar. Presumeix d’una llei de memòria històrica de primer ordre -per davant de l’espanyola, que la setmana passada presentava un nou avantprojecte- però les fosses comunes segueixen obrint-se en comptagotes i els espais de la Batalla de l’Ebre segueixen abandonats a la seva sort i a la mercè dels projectes de la indústria energètica. Mentre que la legislació protegeix altres emplaçaments per preservar espècies d’aus, jaciments arquitectònics o paisatges d’interès, les zones de memòria segueixen sent, com és habitual, les grans desprotegides, i, sobretot, encara les grans oblidades.
