L’informe Dones i empresàries a les Terres de l’Ebre, elaborat per la Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV, assenyala que el 19,4 % de les empreses del territori estan liderades per dones, sobretot en l’eix Tortosa–Amposta i en els municipis de la Ràpita, l’Ametlla de Mar i Camarles. Esta part discontínua del territori aglutina més de la mitat de les dones empresàries de les comarques ebrenques.
L’estudi conclou que les dones empresàries tenen un paper cada vegada més destacat en l’activitat econòmica del territori, especialment en sectors estratègics com el comerç i l’hostaleria. El comerç és el principal àmbit d’activitat, ja que representa el 30,3 % de les empreses liderades per dones (el 17,5 % és comerç al detall i el 12,8 %, a l’engròs), mentre que l’hostaleria suposa el 15,3 %, incloent-hi restaurants i bars (11,7 %) i allotjaments turístics (3,6 %). Altres activitats destacades són la construcció (9,1 %), el sector primari (7,3 %) i la logística i el transport (5,8 %).
Malgrat que la presència d’empresàries és significativa en determinats sectors, continuen existint importants desigualtats en aspectes com el volum de facturació. Així, l’informe posa en relleu que el 98,2 % de les empreses dirigides per dones són menudes o microempreses. El 62,4 % tenen una facturació anual inferior a 900.000 euros, mentre que un 35,8 % se situen entre 0,9 i 10 milions d’euros. Només un 1,8 % són empreses mitjanes i no hi ha cap gran empresa liderada per dones a les Terres de l’Ebre. A més a més, el volum de facturació està concentrat en un grup reduït d’empreses, ja que les cinc més grans representen el 26 % de la facturació total de les firmes dirigides per dones i les 25 empreses principals acumulen la mitat del volum de negoci. L’altre 50 % se’l repartixen entre 250 empreses.
“Tot i que el volum de negoci de les empreses liderades per dones és inferior al de les empreses masculines, estes tendixen a ser més estables i resilients davant de crisis econòmiques”, destaca Dolors Setó, coautora de l’estudi.
En la llista dels factors que continuen condicionant el desenvolupament de l’emprenedoria femenina, un dels principals obstacles és l’accés al finançament. Tot i que el 70 % de les dones afirmen que han pogut posar en marxa el seu negoci sense grans dificultats, un percentatge significatiu denuncia barreres a l’hora d’aconseguir crèdits o inversió, especialment en sectors tradicionalment masculinitzats. Això fa que empreses liderades per dones tinguen de vegades menys capacitat d’expandir-se o d’accedir a noves oportunitats de mercat.
Finalment, l’informe proposa ampliar les xarxes de suport i formació per a les dones empresàries, ja que considera que els programes de mentoratge i les iniciatives de networking -contactes per a ajudar-se mútuament- poden jugar un paper fonamental en la consolidació i el creixement dels negocis femenins. Això facilitaria l’accés a nous mercats i fomentaria una cultura emprenedora més inclusiva.
L’estudi conclou que, tot i els avenços, encara hi ha marge per a millorar la presència i consolidació de les dones empresàries a l’Ebre. Els autors de l’informe proposen impulsar accions que fomenten la diversificació sectorial, el suport financer i la creació d’entorns més favorables per a desenvolupar i visibilitzar l’emprenedoria femenina.
La conciliació, un factor clau
L’informe de la URV també enfoca un aspecte clau perquè la dona s’incorpore plenament i progresse en el sistema econòmic o en el mercat laboral: la conciliació entre vida laboral i personal. Malgrat els avenços en matèria d’igualtat, moltes dones continuen assumint una doble càrrega -a la faena i a la llar-, fet que condiciona la mida i l’ambició dels seus negocis. L’estudi denuncia que la falta de polítiques de suport efectives i de xarxes de corresponsabilitat fa que moltes emprenedores opten per models empresarials més reduïts, amb una estructura limitada que els permet adaptar-se millor a les exigències familiars. Hi ha una dada estatal molt contundent: el 93,3 % de les persones que demanen reducció de jornada per a la cura de xiquets o adults malalts, incapacitats o majors són dones.
