El passat divendres 13 de juliol es va inaugurar l’exposició Els funerals d’un rei, produïda per l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre amb la col·laboració de l’organització de la Festa del Renaixement. La mostra, que estarà oberta durant tots els dies de la Festa i fins a final de mes, es deté en un aspecte molt concret però alhora molt significatiu de la societat tortosina del segle XVI: l’espectacularitat de les manifestacions institucionals de dol per la mort d’un monarca.
Amb motiu dels funerals o exèquies d’un rei, Tortosa, com d’altres ciutats reials i importants, tenia preparat un cerimonial molt detallat per a mostrar oficialment i públicament el seu pesar. Dins del context de més ostentació pròpia del Renaixement ja es va establir un model molt notable per la mort de l’emperador Carles V el 1558, que es va reproduir parcialment per la mort de la reina Isabel de Valois, el 1568, per la del príncep Carles, també el 1558 i per la reina Anna d’Àustria el 1580, però serà amb la mort del rei Felip II, el 1598, quan es va mostrar la màxima sumptuositat.
En el seguici fúnebre per la mort de Felip II el 1598 hi van participar les màximes autoritats polítiques i socials de l’època
Ja feia 21 dies que havia mort el rei quan les autoritats tortosines van rebre la notificació oficial i se’n van assabentar. De fet, ignorants com estaven del seu estat, havien organitzat fins llavors processons per la recuperació de la seua salut, ja estant ell difunt. En saber-se la nova, es va accionar el protocol, degudament establert.
Solemnitat pels funerals de felip II
Per als funerals de la Sacra Catòlica Reial Majestat Felip II (tal com se’l refereix en la documentació), que havia regnat durant 42 anys, les manifestacions d’aflicció es van revestir de total solemnitat. Es va tenir especial cura amb els vestits, de rigorós dol, i es va prohibir qualsevol expressió d’alegria (ballar, jugar, cantar). Es construí una capella ardent a l’interior de la catedral rodejada de centenars de ciris, torxes i espelmes i les campanes de totes les esglésies, convents i monestirs sonaven simultàniament al toc de difunts en les hores principals prèviament convingudes. L’espectacularitat de l’esdeveniment, totalment reglat i que, afortunadament, podem resseguir en la documentació conservada a l’Arxiu, va tindre la major representació en el seguici fúnebre, on van participar les màximes autoritats polítiques i socials de la ciutat. El 16 d’octubre de 1598 varen desfilar per encomanar l’ànima a Déu de Felip II, en parelles i vestits de negre, un total de 81 personatges que simbolitzaven la ciutat i terme de Tortosa.
Encapçalaren la processó, després dels verguers o macers, el veguer i el procurador en cap de la ciutat. Seguidament els altres tres procuradors i una selecció dels consellers i prohoms. També de dos en dos els jurats o representants de les poblacions que contribuïen a la ciutat: Xerta, Benifallet, Aldover, Godall, Tivenys, la Galera i Mas de Barberans. A continuació els escrives i darrere d’ells els majordoms o representants de les confraries dels gremis: de la Verge Maria dels fusters; de sant Pere dels pescadors; de la santa Creu dels sabaters; del Corpus Domini dels sastres; de la Santíssima Trinitat dels teixidors; de la Verge Maria del Temple dels mestres d’aixa; de santa Bàrbara dels paraires; de sant Elm dels mariners; de sant Martí dels calceters; de sant Antoni dels pagesos; de sant Jaume; de sant Sebastià dels blanquers; de sant Eloi dels ferrers; de santa Llúcia dels forners; de santa Magdalena dels tenders; de santa Anna dels torners; de santa Marta dels hostalers; de sant Jeroni dels velluters i de sant Miquel dels macips de ribera. Finalment, tancava la comitiva el trompeta de la ciutat.
L’exposició es podrà visitar als Reials Col·legis en horari de matí, de 10.00 h a 14.00 h, i de tarda, de les 17.00 h fins a les 00.00 h
El seguici del funeral és, per tant, una veritable radiografia de la societat oficial de la Tortosa del segle xvi i com a tal es presenta a l’exposició, ja que s’aprofiten els diferents personatges per a explicar les funcions dels procuradors, del veguer, dels majordoms, etcètera.
La mostra té dos components, el gràfic, amb dibuixos de Toni Térmens i l’arxivístic, amb documents que testimonien la presència de cadascun dels càrrecs a la ciutat.
És fàcil entendre l’impacte que l’espectacularitat del funeral va tindre per als tortosins de l’època. Les llargues gramalles, el silenci corprenedor i l’exclusivitat del negre són els millors elements per a una estampa memorable.
Així va ser com Tortosa va acomiadar el mateix rei que tretze anys abans havia acollit, aquell cop, amb tot tipus de gresca, música i balls.