La preservació dels ecosistemes fluvials és clau per a la salut ambiental i el desenvolupament sostenible del territori. Actualment, però, aquest tipus d’hàbitats han de fer front a diferents problemàtiques (provocades en gran part per causes relacionades amb l’acció humana) que fan que cada vegada siguin més vulnerables, ja que posen en risc la seva integritat, la seva biodiversitat i els serveis ecosistèmics que ofereixen.
Per tal d’abordar aquests reptes, s’han de canalitzar esforços per implementar una gestió integrada dels rius i, en aquest sentit, els projectes de restauració ecològica i l’adopció de models de gestió basats en la sostenibilitat són essencials per a la protecció dels ecosistemes fluvials. Tal com apunten des del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), tot i que històricament hem vist com la natura s’ha anat adaptant als canvis i als diferents problemes a què ha hagut d’enfrontar-se, en les últimes dècades, les persones, desconnectades de la natura, hem buscat solucions basades en la tecnologia i les infraestructures de ciment en la majoria de reptes que se’ns han plantejat.
Per exemple, una mesura que s’ha implantat durant molts anys per controlar i reduir el risc d’inundacions en zones properes a rius i rieres, ha estat la canalització del seu curs amb la construcció de dics laterals, murs de formigó o esculleres. En general, aquest tipus d’actuacions també han comportat l’eliminació de la vegetació existent a les ribes, cosa que destrueix els ecosistemes que envolten els rius eliminant una de les seves funcions naturals: esmorteir l’impacte de crescudes i absorbir inundacions.
Actualment, però, hi ha una tendència creixent a implementar alternatives més sostenibles, com la restauració fluvial i les infraestructures verdes: solucions basades en la natura que resulten eficaces per solucionar reptes humans a la vegada que es recupera el bon estat de salut dels ecosistemes. Esdevenen, doncs, una estratègia efectiva per recuperar les seves funcions naturals, restaurar-los i fer-los més resilients a les conseqüències del canvi climàtic.
És en aquesta línia que es planteja el projecte del Grup de Natura Freixe “Fluviatilis. Custòdia per a la resiliència”, una iniciativa que compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO) en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), finançat per la Unió Europea – NextGenerationEU. Entre els seus objectius principals, el projecte es proposa promoure la gestió compartida dels ecosistemes aquàtics continentals a través de la custòdia, millorar la provisió de serveis ecosistèmics en ambients fluvials i adaptar aquests ecosistemesal canvi climàtic mitjançant l’aplicació de solucions basades en la natura.
Una de les últimes accions que s’han dut a terme a la zona d’actuació de la Ribera d’Ebre ha estat la realització d’una formació específica dirigida a professionals del sector ambiental sobre restauració d’ecosistemes fluvials. El curs, estructurat al voltant de tres blocs teòrics impartits per expertes del CIREF (Centro Ibérico de Restauración Fluvial) i una pràctica a camp guiada per l’empresa NATURALEA, ha estat dissenyat per proporcionar una visió integral de la restauració fluvial, des de la comprensió de l’estructura i el funcionament d’un riu, passant per la identificació dels seus impactes i pressions per comprendre les raons de la seva degradació i, finalment, el desenvolupament del projecte de restauració.
Al curs, que ha comptat amb la col·laboració de l’IDECE en l’organització i de l’Ajuntament de Flix en la realització de treballs previs a la zona de pràctiques, hi han assistit una vintena de professionals d’arreu d’Espanya que es dediquen a la conservació mediambiental des d’empreses consultores, institucions públiques i organitzacions sense ànim de lucre.
Durant el treball de camp, els assistents van poder posar en pràctica algunes tècniques de bioenginyeria del paisatge, una disciplina tecnicocientífica en què s’utilitzen plantes vives en combinació, quan es requereix, amb materials inerts per dur a terme actuacions a l’entorn ambiental. A la formació, concretament, es van dur a terme sis tècniques per consolidar l’estructura del sòl oferint protecció davant les avingudes, les pluges torrencials o l’efecte erosiu de les aigües d’escorrentiu amb diferents elements naturals, com malla de coco, feixines vives i troncs, que poden utilitzar-se sols o combinats per arribar a diferents solucions segons les característiques de cada situació.
