La cronologia dels darrers 20 anys de la situació hospitalària de les Terres de l’Ebre dixa un rastre d’anuncis incomplerts, llargs períodes d’incertesa i cops de volant que és inevitable recordar cada vegada que hi ha una nova cruïlla. Ara ja fa temps que hi ha plantejada una compatibilitat poc creïble entre les obres d’ampliació de l’actual hospital i el projecte d’un de nou en una nova ubicació.
Les obres d’ampliació del Verge de la Cinta han entrat en un carreró fosc, pendents que la Comissió de Patrimoni dictamine què s’ha de fer amb les restes arqueològiques trobades, mentre la polèmica política embolcalla el projecte del nou hospital. En este punt, la realitat, a més a més de les troballes patrimonials al turó de Sitjar, dixa al descobert totes les incongruències que s’han anat acumulant en esta història en què gairebé no queden agents exempts de culpa. Pagava la pena invertir en l’ampliació d’un hospital quan s’havien admés les limitacions de creixement i no era cap secret que sortirien restes que caldria conservar? Per què alguns partits només han defensat amb la veu alçada la necessitat d’un nou centre hospitalari quan són a l’oposició a la Generalitat? Quin objectiu buscava ara una reunió entre alcaldes, a iniciativa de l’alcalde que s’havia ofert a acollir el futur hospital en detriment de Tortosa, si no és generar encara més incertesa i recels? Si a banda de la inconsistència acumulada, el territori s’acaba de trencar políticament, l’horitzó serà tan gris com les últimes dos dècades, i els damnificats seran els pacients i els professionals de la salut. Cal una decisió definitiva avalada per un consens mínim sense fissures.