La transició energètica cap a la substitució de les energies fòssils per les renovables ha començat a agafar força, i Catalunya no podem quedar al darrere. Hem de recuperar el temps de paràlisi que hem patit durant anys, d’aquí la modificació del nou Decret de renovables impulsat per la consellera Teresa Jordà. La seva pretensió és la d’implantar un model de proximitat, democràtic, distribuït pel territori i que compti amb participació pública i de la ciutadana. A més s’intenta no posar en risc espais agrícoles d’alt valor, ni espais naturals protegits; reforçant dos objectius de gran importància, com són la sobirania energètica i la sobirania alimentària.
Amb aquest decret renovat, una vegada superat el tràmit parlamentari, s’ha fet un pas decisiu en el desplegament de les energies renovables, les quals s’hauran d’instal·lar buscant el màxim consens territorial, garantint un model distribuït de manera equitativa per tot el país; fet que requerirà la solidaritat i el compromís de tothom. Es farà prioritzant les teulades i entorns antropitzats o degradats, fomentant l’autoconsum i la creació de comunitats energètiques. Perquè fent-ho així lluitem contra els oligopolis i socialitzem l’energia. Sent conscients, però, que amb això aconseguirem com a màxim el 30 % de l’energia que necessitem per assolir el 100 % d’energies renovables l’any 2050.
La nova normativa ens portarà a una planificació en l’àmbit comarcal, que contrasta amb el desordre i la desinformació que han patit sovint propietaris i ajuntaments arran de l’anterior decret de 2019. Ara els projectes presentats podran tenir un 20 % de participació pública i ciutadana, i a més s’obliga els promotors a tenir l’acord amb un mínim del 50 % dels propietaris dels terrenys. D’altra banda, també s’anul·len aquells tràmits inicials que generaven inseguretat, s’agilitzen els tràmits per a aquells projectes petits i mitjans, i s’assegura que la capacitat de la xarxa no acabi acaparada només per grans projectes.
El camí per avançar cap aquest sistema energètic sostenible, més proper i democràtic, amb menys oligopolis i amb major autoconsum i capacitat d’influència com a ciutadans, no serà gens fàcil perquè els defensors del model especulatiu i oligopolístic actual, basat en el benefici econòmic d’uns pocs per sobre del bé comú i el benestar de les persones, intentaran limitar qualsevol pèrdua de control i repartiment del negoci que tenen.
Això ens obliga a estar molt atents per veure com s’actuarà quan es comenci a aplicar el decret modificat de la consellera Teresa Jordà. Perquè els amics i afavorits des de fa anys per les portes giratòries d’aquests oligopolis elèctrics, que acaparen i controlen la producció de renovables del país, estaran molt motivats per desvirtuar i limitar al màxim l’aposta per la producció d’energia distribuïda i socialitzada que determina el redactat actual.
Coneixem la seva capacitat d’influència, i d’aquí que a pocs ens hagi sorprès la informació del diari ARA on s’explicava que Felip Puig, exconseller de Medi Ambient, de Política Territorial i Obres Públiques, d’Interior i d’Empresa i d’Ocupació; Josep Grau, exconseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca; i Pere Palacín, exdirector general d’Energia, Mines i Seguretat Industrial, visitessin més de quaranta-cinc municipis del país per convèncer els alcaldes de les bondats de la MAT, que ha de travessar part del nostre territori per transportar energia des de l’Aragó fins al Baix Llobregat.
Anem tard i qualsevol dilació en la implementació del Decret pot suposar deixar en l’aire tots els acords i tornar a la desconfiança i la paràlisi que hem viscut els darrers anys. Cal que no s’aturi ni la implementació del Decret, ni la redacció del pla territorial d’energia, ni la Llei de transició energètica, ni la creació de l’energètica pública. Des d’Esquerra ens comprometem a fer-ho realitat i a plantar cara a projectes que volen posar el nostre territori i patrimoni cultural, agrícola i natural al servei dels de sempre.
