HomeSocietatVeïns i Ajuntament treballen per a dignificar Alcanar Platja dos anys després...

Veïns i Ajuntament treballen per a dignificar Alcanar Platja dos anys després del 17-A

Un cartell quasi invisible assenyala l’entrada a la urbanització Montecarlo d’Alcanar res més enfilar l’antiga N-340, un cop passada la cimentera. De la via principal naixen tres carrers a l’esquerra i dos a la dreta. Camins de terra, sense clavegueram i escassament il·luminats. Hi ha xalets de murs alts, moltes segones residències, algun immoble desocupat, poques mirades i encara menys preguntes.

En algun moment del 2017, Abdelbaki Es-Satty es va fixar en la urbanització Montecarlo. El cervell dels atemptats terroristes del 17-A va establir la base d’operacions a 280 quilòmetres de Ripoll, d’on eren originaris els nois que formaven el seu comando gihadista. Van ocupar un xalet de planta baixa propietat d’un banc que feia temps que era buit. I tot i tenir algun contacte puntual amb els veïns i els serveis socials municipals, mai van aixecar sospites.

Dos anys després de l’explosió del xalet (i dels atacs posteriors que van causar 16 morts i 150 ferits entre Barcelona i Cambrils) els veïns i l’Ajuntament treballen per a dignificar estes urbanitzacions, dotar-les de serveis i posar fre a la degradació que comença a ser evident en moltes zones. El primer que es va fer va ser bastir ponts entre l’administració i els veïns.

L’equip de govern d’Alcanar va impulsar assemblees informatives pocs dies després dels atemptats. A partir d’aquí s’han trobat periòdicament amb les entitats veïnals. “Hi ha molt bon rotllo entre les dos parts”, destaca Joan Pere Folguerola, de l’associació de propietaris de Montecarlo.

L’últim pas ha estat impulsar una regidoria pròpia per a Alcanar Platja. El seu responsable, Jordi Bort, subratlla que l’objectiu és oferir “una informació oficial, evitar la distorsió i el que nosaltres anomenem com ‘el que m’han dit’”. “Pels motius que siguen, els veïns d’Alcanar Platja anteriorment no havien obtingut resposta a les seues demandes i havien agafat l’hàbit de no preguntar. Ara hem revertit esta situació i els fets del 17 d’agost ho han accelerat”, explica Bort.

Els primers resultats visibles ha estat la millora del servei municipal de recollida d’escombraries, amb nous contenidors i una nova distribució de les illes. També s’ha impulsat la neteja i el desbrossament de solars i s’ha posat fil a l’agulla per a augmentar la vigilància, una de les mancances que històricament han assenyalat els residents de la zona. El 2018 l’Ajuntament va convocar 4 places noves per a la Policia Local i este 2019 seran tres més. “Quan les coses poden procedir als veïns els hi diem que sí; i quan no podem els hi diem que no, però és un no motivat i justificat, i els veïns ho entenen”, afegix el regidor responsable d’Alcanar Platja.

 

Dos projectes

El gran tema pendent, però, continua sent la urbanització dels carrers. Algunes zones residencials d’Alcanar Platja es troben en sol urbà no consolidat. Els carrers no estan asfaltats i no disposen de clavegueram o d’enllumenat públic. A les Terres de l’Ebre hi ha 215 hectàrees de superfície residencial en sòl urbà no consolidat i només l’11% s’han urbanitzat completament, segons la Generalitat. És, de fet, la tònica general als municipis costaners i rurals de tot Catalunya.

En ser urbanitzacions privades, des de l’Ajuntament indiquen que són els veïns els qui han de prendre la iniciativa i històricament havia estat quasi impossible posar-los d’acord. Però gràcies a la col·laboració entre les parts, s’ha desencallat la urbanització de les àrees de Montecarlo i Montsià Mar, esta última amb prop de 400 habitants.

La regidora d’Urbanisme d’Alcanar, Yvette Fibla, explica que l’Ajuntament ha encarregat la redacció de dos modificacions del Pla general urbanístic de 1997 per a estes dos zones. “El que hem promogut és la reducció dels serveis viaris. Al pla de l’any 97 apareixen carrers que ara, un cop construïts, no existixen i s’eliminaran per tal de facilitar la mobilitat i reduir el cost que han de pagar els veïns”. 

Així, l’Ajuntament assumirà inicialment el cost del projecte urbanístic i de les obres. Després, es passarà la factura als propietaris a través de les contribucions locals. “Hi ha l’opció que els mateixos veïns es facen l’obra i després li cedisquen a l’Ajuntament la urbanització amb tots els serveis, però també és més difícil per a ells per a controlar els pagaments”, afirma Fibla.

Sense terminis ni previsió de cost total, els dos projectes estan pendents de si serà necessari un permís mediambiental. Un cop passat este tràmit, serà la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre qui donarà llum verda definitiva.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

9 + 1 =

Últimes notícies