Carles Puigdemont estarà a la cursa de les eleccions del 12-M com “el candidat de la restitució”. En una conferència a Elna, a la Catalunya del Nord, l’expresident ha anunciat que serà el cap de cartell de Junts als comicis amb l’objectiu de “fer possible la restitució de la presidència il·legalment destituïda pel 155“. Ho ha fet renunciant expressament a formar part de les llistes als comicis al Parlament Europeu del pròxim 9 de juny, i prometent que “deixarà definitivament l’exili” i tornarà a Catalunya si té una majoria parlamentària per a ser investit, encara que els jutges “es neguin a complir la llei“. En aquest context, ha reclamat que la candidatura del 12 maig vagi “més enllà” de les sigles de Junts per Catalunya.
Puigdemont ha anunciat la seva candidatura en un acte a l’auditori de l’Ajuntament d’Elna, davant 1.400 assistents i 70 periodistes acreditats, segons Junts. També l’ha acompanyat de tota la plana major de Junts, des de Laura Borràs i Jordi Turull, fins a Xavier Trias, Josep Rius, Mònica Sales, Albert Batet o Lluís Puig. La benvinguda ha anat a càrrec de l’alcalde d’Elna, el comunista Nicolas Garcia.
L’expresident ha justificat la seva decisió de presentar-se perquè “no podria explicar que, després de sis anys i mig defensant la presidència l’exili, ara que s’obre l’oportunitat de fer possible la restitució, defugís aquesta responsabilitat”.
En aquest sentit, i “per no deixar dubtes al respecte” ni deixar marge a “especulacions interessades”, Carles Puigdemont també ha anunciat que “renuncia” a formar part de la llista a les eleccions europees, com era el seu pla inicial, per “sumar els màxims esforços a l’objectiu principal”. Aquest objectiu, ha continuat, és “culminar amb èxit el procés d’independència que vam engegar l’octubre del 2017”.
Si bé ha defensat que la seva aposta seria per una “llista unitària” com la de Junts pel Sí, Puigdemont ha admès les “resistències” d’ERC. Per això, ha assegurat que la seva candidatura “ha d’anar més enllà” de Junts per Catalunya i “incorporar perfils i suports provinents d’altres sectors”.
Puigdemont també ha afirmat que el seu “compromís” si és candidat a la investidura és “deixar definitivament l’exili per assistir al ple al Parlament”. Ha dit que llavors ja hauria d’estar en vigor la llei d’amnistia. No obstant això, ha deixat clar que tornarà encara que els jutges maniobrin en contra: “Assistiré igualment al ple del Parlament”. El seu advocat, Gonzalo Boye, va assegurar la seva passada que estava disposat a ser detingut per a assistir al debat d’investidura.
Proposarà un referèndum a l’Estat
En la seva conferència, Carles Puigdemont ha volgut diferenciar la seva estratègia de negociació amb el PSOE de la que ha seguit ERC. “No sé les vegades que s’ha reunit la taula de diàleg; sí que sé les vegades que s’ha reunit a Suïssa”, ha etzibat. I ha fet un símil futbolístic: “No és el mateix reunir-se a la Moncloa, que és com jugar al Bernabeu amb l’àrbitre i el VAR a favor dels locals, que fer-ho a Suïssa amb mediació internacional, que és com jugar a Wembley amb àrbitres neutrals”.
Dit això, si és investit president, el candidat de Junts s’ha compromès a proposar a l’Estat un nou referèndum d’autodeterminació, “en un context políticament més favorable del que teníem el 2017 i amb uns aprenentatges adquirits”. Però també ha advertit que si la via de la negociació “no dona fruits i s’allarga estèrilment”, ell “no renunciarà de cap manera a assolir la plena independència si aquesta és la voluntat dels catalans”.
La “tria” el 12-M
Davant d’un “calendari electoral imprevist i sobtat”, l’expresident ha defensat que el 12-M caldrà fer una “tria” entre “els qui volen acabar la feina d’enfonsar la nació com una comunitat autònoma més” o “els qui volem acabar la feina perquè Catalunya sigui reconegut en el concert de nacions independents del món”.
El candidat de Junts ha dit ser “conscient” del “desànim, desmobilització i pèrdua de confiança per una part de la població” perquè “vam deixar la feina a mitges”. No obstant això, ha reclamat a l’independentisme que deixi de “flagel·lar-se” i “demostri el que ja hem demostrat que som capaços de fer”.
El simbolisme d’Elna
El lloc escollit per a la conferència, l’Ajuntament d’Elna, està carregat de simbolisme. El municipi del Rosselló no només és especial per l’exili republicà, sinó pel seu paper durant el referèndum de l’1-O. A Elna s’hi van amagar les paperetes i les urnes de la consulta.
