Si busquem què vol dir democràcia veiem que es d’origen grec i significa autoritat que emana del poble (demos-poble, crata-autoritat). A les espanyes no existeix aquest poder que emana del poble des de la república de 1931/36. Una mirada ràpida a les diverses monarquies europees demostra que en cap d’aquestes s’impediria al Parlament esbrinar els moviments dels comptes bancaris de reis i reines.
En aquestes nacions el rei regna però no governa, i no és el cap dels exèrcits. Si els seus diners no estan clars o amaguen algun delicte, els representants del poble (les Corts) ho han d’aclarir. Això de la inviolabilitat és una condició que varen posar a la Constitució de 1978 els postfranquistes, Fraga, Herrero, Ruíz Gallardon i els generals.
Els partits majoritaris, progressistes?, són uns covards que es col·loquen de perfil per tal que ningú els senyali com a contraris del cap d’Estat i de l’anomenat rei emèrit. És un gran escàndol els milions i milions d’euros en comissions per obres que sospitosament ha cobrat aquest home, i que es veti que el Parlament (la sobirania del poble espanyol, diuen aquests fatxes) ho pugui aclarir. Dissimulen. Volen fer veure als burros que els separatistes bascos i catalans no són ningú per demanar comptes a la monarquia. Estem aviats!
Una cosa són els tribunals de justícia espanyols, que ja sabem que no aclariran res; i, un altra, que l’espanyolet súbdit no pugui saber en seu parlamentària quines empreses han pagat aquests diners, per què i on són.
El més greu, allò impresentable, és que partits polítics que es diuen d’esquerres (i fins fa poc eren republicans), com el PSOE, votin juntament amb els partits d’origen franquista, PP, Vox i CS, per impedir que els que són els màxims representants del poble puguin esbrinar quant ens costa la corona.
Algun ruc diu que és més cara la república. Només de veure la ridícula desfilada del dia hispànic (del genocidi i l’esclavatge) i tots aquells guàrdies reials, reines, princeses… i la xusma xiulant un president elegit pel poble i aplaudint un monarca imposat per un dictador assassí, em cau la cara de vergonya. Menys mal que els ignorants i estúpids tenen les revistes i teles del cor per veure el vestit que porta la dona del rei! Almenys, a les repúbliques, voten els presidents cada x anys.
Per a més inri, aquests falsos polítics demòcrates tenen la poca vergonya d’acusar altres països de dictadures i de no tenir llibertat. A aquests, el que els sobra és pobresa i la dignitat que als nostres polítics els manca. Mutatis mutandis, hem de deixar fora els partits nacionalistes bascos i catalans que, juntament amb els de Podem, preguen al desert dels espanyols.
A Salamanca, Valladolid, Àvila, etc, ja poden aplaudir el rei Preparao i les seves filles. Aquests llocs tenen els arxius de la Guerra Civil i són més franquistes que Franco. D’això en sap bastant el senyor Aznar, que troba que el Govern espanyol és comunista, veneçolà, etc. Gairebé tots els governs autònoms són d’un xovinisme exagerat, i nosaltres, els catalans, ja podem fer taules, cadires i sofàs de diàleg que mai, mai, soltaran la corda. O és que no heu llegit que el 60% de totes les inversions privades es fan a Catalunya? No les de l’Estat, les privades!
Així que, primer, a l’imperi espanyol no hi ha democràcia plena (com diuen ells), mireu el que passa a l’Europa de la veritable separació de poders, ni a Alemanya, el bressol del nazisme, els jutges escolten els polítics; i, segon, som la riota del món quan diuen que Cuba, Veneçuela, etc. són dictadures i el Marroc és nuestro aliado i mejor cliente. També són amics nostres els Emirats, on hi ha amagat “l’emèrit”.
En resum, vaig dir un dia (passant-me dos pobles), que el problema que teníem era que hi havia massa rucs que, fins i tot i a pesar de ser uns pobres diables, voten la dreta. No és baladí que aquests desgraciats sumen gairebé deu milions i voten el capital.
