El proper 18 de juny els carrers de Jesús per on passarà la processó del Sagrat Cor de Jesús quedaran coberts de catifes de flors. Es complirà el 50è aniversari de l’inici d’aquesta iniciativa que ha assolit un nivell de qualitat que no desmereix de les que es fan per Corpus a poblacions de fora de les Terres de l’Ebre i que tenen molta més anomenada i presència en mitjans de comunicació.
Aquelles catifes són, entre altres coses, una manifestació del gran sentit participatiu de la gent de Jesús, que s’implica majoritàriament en actuacions col·lectives. És un treball en equip en el qual s’aboquen des de la matinada del diumenge de celebració -enguany el 18 de juny- centenars de persones fent art, construint imatges treballades que transformen el gris quotidià del ciment en un mantell de tots els colors, una capa que és realment efímera, de menys d’un dia de durada, però la realització de la qual implica relacions d’amistat ciutadana, companyonia, remoure cervells aportant idees per a crear, mobilitzar voluntats, implicar gent, generar il·lusions. I fer coses grans amb materials ben senzills: serradura, pedretes, pintura, garrofí, xiprer, flors.
L’execució de les catifes implica unes quantes hores de feina febril en la seva plasmació definitiva, però no és més que la punta d’iceberg del treball iniciat molt abans dissenyant les creacions i combinant les imatges, aportant materials, coordinant equips.
A la tarda del mateix dia, portant el Santíssim Sagrament, passarà la processó i tot allò s’anirà destruint sota els peus d’aquells que hi participen. Serà la meravella de l’holocaust a Déu de tota una obra feta cara a Ell. Aquest aspecte espiritual és la seva major grandesa, que precisament corre el perill de ser oblidada o deixada de banda si la preparació de les catifes es converteix només en una manifestació festiva, costumista i ciutadana deslligada de les arrels més profundes.
La devoció al Sagrat Cor de Jesús al poble de Jesús deriva de la formació donada pels jesuïtes, que van tenir una gran presència al poble a finals del segle XIX i principis del XX.
A l’antic convent dels franciscans, que amb el pas dels anys seria també Seminari Menor Diocesà, Col·legi de la Immaculada, col·legi públic i ara seu de l’EMD, es va instal·lar el Col·legi Màxim (un equivalent a Seminari) dels jesuïtes de la que anomenaven província d’Aragó (Catalunya, Aragó, Comunitat Valenciana, Balears, és a dir, l’antiga corona catalana-aragonesa) amb les facultats de Filosofia (1864) i de Teologia (1867). A partir d’aquell Col·legi Màxim es crearia també l’Observatori Còsmic de l’Ebre (1904) i els Instituts Químic (1905) i Biològic (1908). Aquest dos, poc temps després, serien traslladats a Barcelona.
Per aquell Col·legi Màxim passarien com a professors o investigadors grans personalitats del món científic i pedagògic. Es poden trobar al llibre “Gent de Jesús”, subtitulat “Lo poble dels 7 Cervells”.
Els grans promotors de la devoció al Sagrat Cor de Jesús al món van ser els jesuïtes. Aquesta devoció és molt antiga a l’Església, però es va difondre especialment des de 1673 a partir d’unes revelacions a la religiosa Marguerite Marie de Alacoque, al convent de Paray-le-Monial (França). La va ajudar a la difusió el jesuïta Claude de la Colombiere.
