Paquita Gomis (Reus, 1956) és presidenta de l’Associació per la Inclusió de les Persones amb Discapacitat de l’Ebre (ASSIDE), viu a Jesús i utilitza una cadira de rodes a causa d’una poliomielitis que va patir durant la infància. Al llarg de la seua trajectòria professional, s’ha dedicat plenament a la pedagogia en l’àmbit de l’ensenyament. Inicialment, va treballar com a mestra d’educació especial a l’Escola Sant Miquel de Deltebre; posteriorment, va formar part de l’Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica del Baix Ebre; i finalment, fins a la seua jubilació el 2016, va exercir com a docent a l’INS de Roquetes.
El dret a la mobilitat i el transport acapara el percentatge més elevat de vulneracions de les persones amb discapacitat.
Un dels problemes que més ens preocupa és el transport interurbà públic. Tot i que la majoria de la flota ja està adaptada, el servei de bus s’ha de sol·licitar amb 48 hores d’antelació, cosa que ens impedix desplaçar-nos de manera improvisada. Pel que fa al transport ferroviari, a més de les mancances generals que patim a les Terres de l’Ebre, hi ha estacions que no podem utilitzar. Per exemple, a l’estació de l’Ametlla de Mar no hi ha servei d’assistència per a persones amb mobilitat reduïda, tot i que esta localitat acull l’única residència per a gent gran discapacitada del territori.
Una altra de les reivindicacions del col·lectiu que representa és l’accessibilitat. S’ha avançat en l’adaptació d’edificis públics i privats?
La veritat és que s’està avançant en alguns llocs més que en altres. Des que la nostra associació va nàixer el 2018, hem treballat molt amb l’Ajuntament de Tortosa, i els canvis s’han anat notant. A més, la llei obliga a complir estos requisits. Ara bé, en l’àmbit privat, la millora de l’accessibilitat avança molt més lentament.
Hi ha casos que sorprenen, com el que s’exposa a l’informe del Radar ECOM, sobre tres farmàcies de Tortosa on no podeu accedir amb cadira de rodes.
Sí, al centre de Tortosa hi ha tres farmàcies que no són accessibles, però n’hi ha més. Necessitem accessos a cota zero, i encara no els tenim a tot arreu. A més de les farmàcies, hi ha molts altres serveis als quals no podem accedir. Per exemple, per anar a restaurants hem de fer tot un periple, hem de saber si hi podrem entrar i si disposen de lavabos adaptats. També hi ha problemes amb la renovació del carnet de conduir, ja que la majoria de centres autoritzats per fer les revisions mèdiques no són accessibles. Podria posar-te molts altres exemples. Fins i tot quan els llocs són accessibles, sovint ens trobem que a la vorera no hi ha cap rampa per arribar-hi.
Encara queda camí per a recórrer?
Els avenços són insuficients. Cada vegada que sortim al carrer hem de superar una carrera d’obstacles, i això sense comptar les dificultats dins de casa. Per exemple, jo no puc anar a casa de molts amics ni participar en celebracions familiars. Sempre tenim estes limitacions.
Una altra problemàtica destacada és l’accés a un habitatge digne?
Sí, les persones amb discapacitat tenim greus dificultats per trobar habitatges accessibles i adaptats. Quan tens una gran discapacitat, l’habitatge pot convertir-se en una autèntica presó si no pots sortir ni moure’t lliurement per casa. Avui dia, a les Terres de l’Ebre, és molt difícil trobar habitatges adaptats o pisos de lloguer social que estiguin condicionats. Ara mateix, tenim un pis disponible a Deltebre, totalment adaptat i reservat per a persones que necessiten un habitatge social d’estes característiques.
Com valora la resposta de les administracions a les seues reivindicacions?
Ens reben molt bé i diuen que sí, prenen nota, però no sempre compleixen el que prometen. La llei ens protegeix, però després entren en joc les limitacions pressupostàries. Per exemple, els fons Next Generation incloïen una línia d’actuació per millorar l’accessibilitat dels serveis públics, però no tothom s’hi ha acollit. Nosaltres no som la prioritat principal, i si no fem valdre els nostres drets, costa que este tema es prioritzi. Moltes vegades les administracions públiques no són conscients de l’existència de problemes d’accessibilitat.
I en les empreses privades passa el mateix?
Exactament. Per exemple, als Cinemes Òscar de Roquetes han fet una nova sala, però el lloc reservat per a persones amb cadira de rodes té un pendent, quan hauríem d’estar en un espai pla. Han pensat en deixar-nos un lloc, però no en com ha de ser este espai perquè puguem veure la pel·lícula correctament.
Quina és la relació amb l’Ajuntament de Tortosa?
Mantenim reunions periòdiques, gairebé mensuals, i estem treballant en diversos àmbits com l’accessibilitat, l’habitatge o la cultura. Este 3 de desembre farem una campanya per fomentar el bon ús dels aparcaments reservats a persones amb mobilitat reduïda.
Se’n fa un mal ús?
Sí, hi ha un gran problema amb les targetes d’estacionament. Algunes són per a l’acompanyant de la persona amb mobilitat reduïda, però sovint s’utilitzen de manera individual, sense que la persona beneficiària realment sigui present.
Quantes persones formen part de la seua associació?
Actualment som al voltant de 60 socis.
Quines són les activitats principals que organitza la vostra associació per a visibilitzar el col·lectiu?
Som una associació activista que lluita per reivindicar els nostres drets. Treballem amb els ajuntaments dels municipis on tenim socis per millorar l’accessibilitat dels serveis i de la via pública. També ens ocupem de les necessitats dels discapacitats sensorials. Per exemple, les persones cegues necessiten que el mobiliari urbà de les voreres estigui situat al costat de la calçada i no contra les parets de les cases. A més, organitzem activitats culturals. Tenim una peça teatral inclusiva, però ens trobem amb el problema que molts escenaris no són accessibles per representar-la. Per això, estem treballant amb els Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat perquè tots els equipaments culturals de les Terres de l’Ebre -biblioteques, museus, auditoris- siguin accessibles. No només volem ser espectadors, també volem ser persones actives que promouen la cultura.
Què significa per al vostre col·lectiu commemorar el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat?
És una ocasió per fer-nos visibles, reivindicar la igualtat d’oportunitats que tant desitgem i sensibilitzar la ciutadania sobre les moltes coses que encara s’han de millorar, especialment en termes d’actituds. Moltes vegades ens trobem amb persones que aparquen els seus vehicles davant d’una rampa, impedint-nos creuar a l’altra vorera. És una actitud incívica que ens disgusta i no podem acceptar.
