Els assistents a la manifestació independentista de la Diada a Barcelona continuen resignats amb la classe política que defensa un estat propi per a Catalunya. Com ja és tendència els últims anys, han lamentat que no hi hagi “cap unitat” entre les formacions i, parlant amb l’ACN, alguns s’han aventurat a dir que són tots “uns venuts” i que només miren per a ells mateixos. La cita de l’11 de setembre, on s’han sentit càntics que recordaven a la tardor del 2017, estava a l’agenda de bona part d’ells, que afirmen que venen cada any a la mobilització, malgrat que amb cert esgotament. “Ja n’estic una mica farta de venir cada any a la Diada“, ha dit la Montserrat. Alguns han denunciat “menys drets” i “més espanyolisme” al país d’ençà de l’1-O.
La marxa ha engegat puntual a les 17.14 hores, quan la capçalera ha començat a caminar, mentre que els assistents, en un ambient festiu en tot moment, proferien càntics contra Espanya i en referència a l’actual president de la Generalitat. ‘Illa, Illa, Illa, Catalunya perilla’ ha estat una de les incorporacions a la banda sonora de l’esdeveniment, on també s’han corejat lemes concebuts la tardor del 2017. ‘Els carrers seran sempre nostres’ o bé ‘premsa espanyola manipuladora’ han estat alguns d’ells, així com d’altres clàssics com ara ‘la policia tortura i assassina’ o bé ‘ningú no ens enganya, Catalunya no és Espanya’.
Malgrat que bona part dels assistents s’han mostrat enèrgics i combatius durant la marxa, també han expressat certa decepció amb la situació actual del moviment independentista, apuntant cap als polítics. “Els nostres polítics són tots uns comprats i uns venuts, els ànims no estan bé”, ha expressat l’Àngel, que ha lamentat la manca d’unitat entre les formacions. “Només es preocupen del seu cul i del seu partit, i ens han pres el pèl“, ha continuat, emfatitzant com a recepta que s’hauria de “tornar a començar a nivell social, i deixar de banda els polítics, que no ens enganyin més“.
La Mariló és de la mateixa opinió, ja que diu que cada formació “escombra cap a casa i mira els seus votants, i el que poden perdre o guanyar” amb cada decisió. Al seu torn, la Montserrat també admet que el moviment està “decebut” amb la classe política, però sobretot apunta al partit d’Oriol Junqueras. “Esquerra ha donat la Generalitat al 155, així que probablement aquí (a la manifestació) no hi són“, ha remarcat, demanant també que els dirigents “vagin a la una“.
Amb tot, tant la Mariló com la Montserrat diuen que continuaran al costat de la causa, així com en Ramon, a qui els xàfecs que han caigut durant el dia a la capital catalana –però no durant l’estona que ha durat la marxa a la tarda– no l’han dissuadit de sortir al carrer. L’optimisme del manifestant s’ha copsat preguntat per la recent sentència judicial que tomba alguns articles del decret sobre el català a l’escola. “Que intentin el que vulguin, no podran”, ha etzibat, deixant clar que “encara que a l’escola no els ensenyin” l’idioma, la població adulta els el transmetrà.
Encara sobre les properes generacions, alguns dels manifestants consultats han coincidit a afirmar que han vist més jovent que altres anys. No obstant, en Pau i en Roger, que formen part de la sectorial de joves de l’ANC, han admès que l’independentisme “ha caigut” els últims anys, tal com mostren els últims baròmetres del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO).
La manifestació independentista, on les estelades han tornat a ser protagonistes mentre que banderes d’altres causes com la palestina se n’ha vist només alguna aïllada, ha començat a les 17.14 hores al pla de Palau, a la façana marítima de la capital catalana, a tocar de la Barceloneta. El recorregut de la marxa ha estat de prop d’un quilòmetre, fins a arribar al monument a Colom, a l’inici de la Rambla. En paral·lel, l’ANC, Òmnium, el Consell de la República, la Intersindical i el CIEMEN han celebrat mobilitzacions a Girona i a Tortosa, amb una assistència sumada de 41.700 persones. Tots tres esdeveniments s’han aixoplugat sota el lema ‘Més motius que mai’, en què han demanat la independència per “denunciar l’espoli fiscal, la minorització de la llengua catalana i la desnacionalització de Catalunya“.
