L’auditoria d’eficiència hidràulica d’Amposta corresponent a 2024 publicada recentment per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) constata que la capital del Montsià ha fet un pas endavant en la gestió de la seua xarxa d’aigua potable. Reduir en un 14,5 % les pèrdues reals a la infraestructura no és una fita menor, sobretot en un context de consciència social cada vegada més exigent amb l’ús dels recursos naturals. Les inversions sostingudes en renovació de canonades, escomeses i serveis municipals se traduïxen en resultats tangibles, i això cal reconèixer-ho.
Tanmateix, la fotografia completa continua sent preocupant. Que el 63 % de l’aigua distribuïda es compute com a pèrdua evidencia fins a quin punt queda faena per a fer. És cert que els criteris de l’ACA obliguen a incloure com a pèrdues els volums que no passen per comptadors —com l’aigua destinada a regar zones verdes a través d’hidrants—, però fins i tot amb este matís, la magnitud del problema no es pot subestimar.
L’Ajuntament d’Amposta ha encertat en apostar per la renovació sistemàtica de la xarxa cada vegada que s’obri un carrer. És una estratègia que, a poc a poc, consolida una infraestructura més eficient i que dona resultats mesurables. Però encara cal anar més enllà i perseverar en la detecció de fuites i en la modernització tecnològica de la xarxa. El camí iniciat és correcte i els fruits comencen a veure’s. Però el repte d’Amposta —i de tants altres municipis ebrencs que podrem avaluar aviat amb les noves auditories— és aconseguir un subministrament eficient amb pèrdues mínimes.
